Totxanes, totxos i maons

Déu meu, quin país! Impossible aplegar més estultícia en menys quilòmetres quadrats… Jo avui tenia previst parlar, ni que fos breument, de les “Veus literàries”, la sèrie d’onze DVD’s dedicats a onze escriptors catalans que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) acaba d’editar i que es poden consultar íntegrament a través del vostre ordinador si entreu aquí o bé activeu el link que trobareu en la columna d’enllaços recomanats que trobareu a la dreta de les vostres pantalles sota l’epígraf “Llibres i mots”.

Jo avui volia lloar la iniciativa de l’AELC perquè crec que és una via molt ben pensada i adaptada als nous temps per donar a conèixer els nostres autors a un públic ampli. Una manera, vaja, de crear un “star system” autòcton i sense complexos. Una manera, per tant, de lluitar contra la irritant tirada cap a la ignorància, l’amnèsia i l’autoodi tan habituals entre la gent llegida, llegidora i lletraferida de casa nostra.

Però no ho faré perquè aquest matí m’ha cridat l’atenció un titular de portada de La Vanguardia que he hagut de mirar dues vegades per comprovar que sí, que era veritat, que els meus ulls no em traïen.  (n’hi ha més)

En un requadre de la portada, en la columna de l’esquerra, el diari del comte de Godó titulava: “El PP investiga si Zapatero fuma en la Moncloa” i remetia els lectors que vulguessin més informació a la pàgina 19.

En aquesta pàgina la meitat superior -amb foto inclosa- l’ocupa el desenvolupament de l’esmentada notícia a base d’un titular –“El rastro del humo”– i dos subtítols complementaris: “El PP investiga si Zapatero fuma en la Moncloa y Sanidad remite a Aguirre, encargada de las multas” i “El PP estudia si Mas y Zapatero fumaron en la Moncloa mientras debatían la reforma del Estatut”.

Arribats a aquest punt, francament, no sé què és pitjor. Si la paranoia del PP contra tot el que fa olor de socialisme o bé la desmesurada transcendència que el diari barceloní ha atorgat a l’assumpte. Dels del PP es poden esperar coses com aquesta i pitjors però pel que fa a La Vanguardia sembla que es demostra que ni amb 125 anys d’experiència n’hi ha prou per tenir totalment controlats els límits que separen la informació curiosa de la simplement patètica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!