Totxanes, totxos i maons

El meu bon amic R. em va explicar en certa ocasió la història, desconec si real o inventada, d’un gallec murri que havia disposat en el seu testament que si es moria a Lugo l’havien d’enterrar a Pontevedra i que si es moria a Pontevedra l’havien d’enterrar a Lugo. Quan un dels fills va preguntar-li el perquè d’unes darreres voluntats tan recargolades la resposta va ser: “Por nada. Por joder.”

Aquesta història, que tenia ja mig oblidada, em va irrompre com un flaix a la memòria ahir quan l’A. em va dir que la ràdio havia anunciat que els papers de Salamanca ja podien tornar a Catalunya, tot i que els precedents són de fa una setmana. Més concretament del dia que l’esmentat retorn va escalar de categoria passant de simple xou a lamentable sainet. Dit altrament, quan la “Audiencia Nacional” va dictar una  diligència “cautelarísima” basada en no sé quins motius exactament però que a fi de comptes el que comportava era la paralització temporal del trasllat.  (n’hi ha més)

El cas és que després d’uns quants dies de (se suposa) tenses i intenses deliberacions els il·lustres magistrats varen emetre ahir sentència favorable al retorn dels papers a Catalunya… PER UNANIMITAT!

Gran sorpresa la meva ja que després de tanta demora, tanta deliberació i tanta fantasmada el que menys ens podíem imaginar és que el veredicte es decantaria de forma unànime -cinc a zero- a favor de les tesis de l’advocat de l’Estat i en contra de les de l’ajuntament salmantí. Home… ja que ens heu tingut uns quants dies amb el cul enlaire, què menys que un tres a dos pelat i fregant el travesser. Doncs no senyor: per unanimitat.

Per quin motiu els il·lustres togats han estat fent el mec tots aquests dies quan sembla que estaven d’acord des del començament? Misteris dels procediments judicials o, simplement, com diria el gallec repatani: “Por nada. Por joder”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!