Nova tria de definicions extretes de l’encreuat en castellà de La Vanguardia: * Miembro de un ayuntamiento: PENE * Apuesta dos veces: AA * Ya es mala pata, pero tiene que decidirse: ESCOJA * Casa de asfalto: CS * Pone negros a sus seguidores: LUTO * Su autor merece la pena: CRIMEN * Hace aflojar la
El tanatori de Les Corts de Barcelona és un interessant edifici construït a principis de la dècada dels 90 del segle passat. Morfològicament la seva arquitectura remet a la dels santuaris i monestirs. Hi ha un atri o zona d’accés, un espai destinat al culte -l’oratori- i, articulant tot el conjunt, un pati interior que
L’encarregat d’escriure els titulars de portada en el diari esportiu "El 9" és un castís com una casa de pagès. Si més no quan es tracta de notícies relacionades amb la selecció espanyola de futbol demostra un especial estat de gràcia. El mes passat ja en vaig parlar aquí i ara hi torno perquè en la
Per les pàgines salmó de La Vanguardia del diumenge m’assabento de la mort, als 85 anys, del periodista Enrique Rubio, un nom i un rostre íntimament lligats als començaments de la televisió a casa nostra i més concretament a aquells entranyables estudis de Miramar als quals la meva mare telefonava cada vegada que l’emissió sofria alguna interrupció
Reviso amb plaer “Good bye Lenin”, una pel·lícula que quan la vaig veure al cinema ja em va sorprendre gratament, i en les darreres escenes em trobo amb un fet que sol impressionar-me i que no recordava gens (miracles del DVD!): la força de la mirada d’un actor o d’una actriu. Més concretament parlo de
Ja sé que més d’un em titllarà de simplista i panxacontenta però en aquests temps de múltiple oferta informativa em sembla innecessari i una mica fatigant entrar en debats sobre si un diari, una emissora, un programa o un locutor han de plegar o no. Fa molts anys Manuel de Pedrolo va escriure una novel·la
Matí de dijous festiu a l’Institut Català de la Retina. Acompanyo el meu pare (vuitanta-sis anys bastant ben portats) que ahir per la tarda es va sotmetre a una operació d’extracció de cataractes a l’ull dret. Si la revisió dóna resultats correctes d’aquí a una estona li trauran el pegat que hi porta i podrà reprendre
Visita fugaç al pessebre oficial que l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat, com cada any, a la plaça de Sant Jaume. I dic fugaç perquè és justament això: un vist i no vist. D’això el tifa de torn en dirà segurament “una proposta minimalista”. Jo en dic senzillament una presa de pèl. Suposo que qui llegeixi
M’assabento pels diaris de la mort, diumenge passat a Mèxic, de la cantant Gloria Lasso. Tenia 83 anys i pel que sembla quinze dies abans de morir encara va actuar en un show de la televisió d’aquell país asseguda en una cadira. Feia molts anys que no tenia notícies d’aquesta dona de veu elegant, cristal·lina
Travessen abraçats el pas de vianants mentre els observo camuflat dins del meu casc. Surten d’aquell hotel de Pau Claris que a la porta sol tenir un recepcionista de raça negra abillat de vint-i-un botó. El seu aspecte és inequívocament nòrdic. M’imagino que viuen a Estocolm, com la meva amiga blocaire, perquè, tot i el
Després d’una segona sessió de "No Direction Home" insisteixo a destacar el seu valor d’obra excepcional en dos sentits: pel seu valor documental (impagables les imatges dels grups de folk, blues, country o música melòdica americana dels anys 50) i perquè ens permet conèixer de primera mà el pas a l’electrificació de Dylan a partir
Per compensar la immensa caspa del PP i els seus acòlits -que avui es manifesten (ai, perdó, es concentren) a Madrid en favor de la Constitució i, de passada, per posar a parir a l’Estatut i a tots els que no som de la seva corda- pocs remeis hi ha tan eficaços com inocular-se una
Un any més el preludi de les festes de Nadal ens arriba a través de la publicitat del xampany Freixenet. Una campanya summament representativa del que per a la majoria de la nostra societat representen les festes de Nadal i Cap d’Any: consum i més consum. Per això em sembla molt clarificador que avui els diaris insertin el