Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de desembre de 2005
0 comentaris

Tot recordant Gloria Lasso.

M’assabento pels diaris de la mort, diumenge passat a Mèxic, de la cantant Gloria Lasso. Tenia 83 anys i pel que sembla quinze dies abans de morir encara va actuar en un show de la televisió d’aquell país asseguda en una cadira. Feia molts anys que no tenia notícies d’aquesta dona de veu elegant, cristal·lina i dolça (no “melosa”, com diuen els indocumentats d’El Periódico) que sempré portaré associada a les primeres cançons de la meva vida ja que durant la segona meitat dels 50 era una presència habitual en els programes de ràdio que jo escoltava -tant els d’actuacions en directe com en els de “discos solicitados”- i, una mica més tard, en els primers shows de la incipient televisió.  (n’hi ha més)

 

Fins i tot em ronda pel cap que un dels primers discos que el meu pare va comprar va ser un EP de Gloria Lasso en el que cantava una cançó que es deia “Tom Pillibí” (“Tom Pillibí tiene un fusil / para cazar perdices…”).

Amb el retall del diari a la mà m’ha faltat temps per anar a la discoteca de casa (la de veritat, la que aplega els quasi mil discos de vinil que conservo) i a la lletra L -just entre els Koniec i Dominique Lawalrée- he trobat tres LP’s recopilatoris. Un de doble -“Así canta Gloria Lasso” (EMI-Odeón, 1983)- i un altre sense títol editat per Ariola el 1979. En ambdós casos juraria que es tracta de nous enregistraments o, com a mínim, la veu crec que és la mateixa que recordo dels primers discos però l’acompanyament instrumental fa tot l’efecte d’estar, diguem-ne, posat al dia. Al dia de fa vint-i-cinc anys, vull dir.

Ara que m’hi fixo mentre sonen al tocadiscos del menjador, Déu n’hi do la quantitat de cançons de Gloria Lasso que s’han quedat adherides entre els meus records: “Desafinado”, “Corazón de melón”, “Bon voyage”, “Manha de Carnaval”, “Venus”, “Cachito” (“Cachito, cachito, cachito mio / pedazo de cielo que Dios me dió…”), un parell de perles “kitsch” d’allò més inenarrable interpretades a duo amb Luís Mariano -“Canastos!” (“Con el amor no se juega / ay, canastos!…”) i “Chiquillo” (una cançó ben actual: “Anda chiquillo / tira el cigarrillo / y vete pa tu casa…”)- i les dues cançons que considero inesborrables: “Luna de miel” (amb música de Theodorakis, per cert) i “Extraño en el paraíso” –“Guíame / que me ciega una intensa luz / y como un extraño voy / en un paraíso azul…”- (un tema del compositor rus Borodin tot i que no sempre se li reconeix l’autoria en els crèdits dels discos).

En aquest revival a què m’ha abocat la notícia de la mort de Gloria Lasso hi ha també un lloc pels seus orígens catalans. Puc confirmar-ho perquè recordo haver-la sentit cantar en català i amb un accent ben competent una sardana en algun programa de ràdio o potser de televisió. Si he de creure el que diu l’Avui el seu nom autèntic era Rosa Maria Coscolín i va nàixer a Barcelona el 1922. Si he de fer cas a La Vanguardia el lloc de naixement és Vilafranca del Penedès. Per completar el tercet de diaris que segueixo i em crec em faltaria El Punt però em sembla que encara no ha donat la notícia. O almenys jo no l’he sabut veure…

I una última batalleta associada al record de la senyora Lasso. Un any per Reis -calculo que seria el 59 o el 60- em varen regalar una harmònica Hohner i un mètode per aprendre a tocar ràpidament unes quantes cançons de moda. Recordo perfectament el duet que formàvem mon pare i jo -ell tocava l’harmònica des d’uns anys abans i val a dir que no ho feia gens malament- interpretant el “Tom Pillibí” i l’inefable “Canastos!”. Estic segur que encara avui, si pogués recuperar aquella harmònica, no em costaria gaire reprendre la tonada de memòria. Els punts negres volien dir que s’havia de bufar. I els blancs, aspirar…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!