Chào ông Viêt Nam

El dia 8 de març vaig escriure un apunt denunciant l’assassinat de tres dones, i acabo aquest mes de març, denunciant novament l’assassinat de tres dones.
A Melilla. Dona morta a ganivetades. La seva parella el presumpte autor.
A Medina del Campo. Dona morta per un tret al cap. La seva exparella el presumpte autor.
Al barri de Sant Martí de Barcelona. Dona morta a ganivetades. El seu home, presumpte autor, ha fugit.

Un mes de març violent, i continuem denunciant per aquests crims sense justificació i cruels, molt cruels. El meu sincer condol i la meva tristor.
I les estadístiques van augmentant. Una de molt impactant: En els últims 10 anys han estat assassinades 658 dones dins l’estat espanyol. Terrible.

Unes flors de primavera trobades en un racó del Montseny. L’esclat de la vida.
 

Un allau d’altes com a socis o simpatitzants a l’ANC.
I la gent continúa signant el dret a petició per demanar que es convoqui el referèndum, i en el supòsit que no el deixin fer, demanar als nostres representants electes que declarin la independència.

Dijous a Plaça Catalunya va ser un signar i signar sense parar. Gent d’arreu. Armenia, Eslovaquia, Itàlia, Portugal, País Basc, Illes Balears, Pais Valencià, Madrid, Galizia, Astúries, Mataró, Cerdanyola, Terrassa, Artesa de Segre, Vic, Capellades, Eixample, Ciutat Vella, Gràcia, L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Les Corts, Sant Gervasi, Sants, Nou Barris i de moltes més poblacions i barris del país.

I ens aixequem pel matí i treballem, els jubilats, els que tenen feina, els aturats neguitosos i preocupats cercant un lloc de treball, portar els infants a l’escola, comprar, copsar que som a final de mes i no arribem, indignar-se amb les injustícies, nervis i ansietat per saber si perdré la casa, constatar com els beneficis de bancs i grans empreses augmenten, i veure com els ‘felpudos rojos’ continúen fent de les seves.

Volem un nou país, des dels fonaments, just socialment i guanyar el nostre dret a ser un poble de tots, no només d’uns quants. Tan difícil és d’entendre ?

A punt per marxar a la taula assignada de recollida de signatures. Avui tot el dia i demà pel matí:
Plaça Gal.la Placídia i també a Lesseps, Kennedy, Sarrià, Molina, Francesc Macià, Bonanova, Diagonal/Casanova, Vallvidrera, Joaquim Folguera, Travessera de Gràcia/Tuset, Travessera/Balmes i Passeig de Gràcia/Gran Via i moltíssimes més a tot el país. I aquesta vegada els Ajuntaments són oberts perque la gent pugui signar.
Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes.

Tenim urnes de destrucció massiva i estem disposats a utilitzar-les.

Bròquil is OVER !

 

La primavera ja ha arribat. Esclat de vida. Nous horitzons. Díes de sol més llargs.
Aire especial. Colors. Música i  …… celebrem el Dia Mundial de la Poesia.
I el meu homenatge i admiració a tots els poetes del món, però especialment a les poetes dones dels Països Catalans. I enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha triat per commemorar aquest dia un poema indèdit, escrit per a l’ocasió, de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) i traduït a diferents llengües:

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la de l’altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaeixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Una poeta extraordinària, única, i plena de força, i encara prou desconeguda en el nostre país. 
El seu llibre Al Cor de les Paraules / Obra Poètica 1963-2002, Ed. Proa sempre el tinc a mà, i obro les seves pàgines i llegeixo i faig meus els seus poemes …..

Fes teu aquest desig
I endinsa’t al cor
de les paraules.         (Foc a les mans, 1990)

I també m’ha ensenyat a llegir poemes d’altres poetes de parla estrangera, i que ella ha traduït magistralment:

Què diria la nostra mare ?
On és la nostra mare ?
Ho sap ?
Sap què ens està passant, a nosaltres
aquí?
Què farà?
Ens salvarà? Vindrà a buscar-nos?
Sap què ens passa, a nosaltres ?
aquí?
És que li passa, a ella ?
A ella, també a ella ?                    Susan Griffin

Felicitats poetes, dones i homes, i gràcies per tants i tants regals.

Visca la poesia !

 

Editorial, comentaris, articles avui a Can Vila Web d’alta volada, per llegir-los i reenviar-los a tothom. Conjurem-nos. 
Continúa la recollida de signatures, dia a dia. I cada dia més.
Tots som colpistes, això és el que diuen.
Rabiuts que no expliquen perquè no hem de voler la independència.
L’ANC en el punt de mira. Ja ho veiem a venir …. està clar. Han tardat massa a veure-ho. Ignorants.
Ahir a Plaça Bonanova dues persones des de dalt d’una moto ens van llençar uns quants ous. Terra brut, parada bruta. No va haver-hi temps de mirar la matrícula.
I la gent continuava apropant-se i signant.
No només signa la gent, fa comentaris, parla, ens explica, escolta.
Momentum …. conèixer una nova paraula. Sí, ha arribat o arribarà d’ací a poquet.
Llegeixo tuits interessants, i el que més, el meu preferit:

Tenim urnes de destrucció massiva i estem disposats a utilitzar-les.

Bròquil is OVER !

Fotografia: Parada a Plaça Lesseps. Al final del dia. Febrer 2014. RG.
 

Havia estat festa grossa al nostre país. No pas a casa, on hi havíen pocs Joseps i Josepes, sorprenentment. Però la tradició no es deixava de costat, i com la mare no era molt bona cuinera, la seva germana Teresa era l’encarregada de fer la crema. Tenia la mà trencada. I els melindros eren a taula, i ben sucadets de crema, era el deliciós postre d’aquest dia.

I no puc deixar de transcriure aquest text de’n Josep Maria de Sagarra que va escriure a la Revista Mirador el 17 de març de 1932. Font: Diari ARA, Abansd’Ara, peces històriques triades per Josep Maria Casasús:

— Tothom té un Josep a la família, i això és l’ocasió perquè els pares més agres i autoritaris contemplin el seu fill que es diu Josep amb una gota de mel penjada a les dents i en tal dia li facin present d’un parell de pessetes i no li trenquin el son amb aquella ferocitat que acostumen a gastar els pares de família ortodoxa. (…) Jo em dic Josep, i estic content de dir-me aquest nom i no el canviaria per cap, perquè és el nom més vulgar, més humil, més demòcrata i més insignificant de tots; quan et sents cridat pel teu nom i et dieun Josep o Pepet, et fa l’efecte que amb un polvoritzador dels més baratets t’arruixen l’ànima d’un aiguacuit autèntic, i aquest perfum agre i tronat de l’aiguacuit serveix per abaixar-te els fums, per a donar-te una sensació de ramat i d’insignificança. (…) —

Felicitats a tots els Joseps, Pepets, Peps, Josepa, Josefina, Pepites, Pepetes, Maria Josep, Josep Maria … entre molts d’altres, i no sempre hi han ases a les cases, però, de Joseps i Josepes sí que n’hi han, molts encara ? No ho crec.

Celebrem el dia d’avui.
Llegim poesia i continuem llegint tots els díes de l’any. 
Poesia escrita per dones.

Obrir el llibre.
Sentir la primavera.
Estimar.

MARIA VICTÒRIA SECALL – Gramòfon de runes – Editorial Llibréd, 2013.

– XXX pàgina (75) –

Han nascut flors al desert.

El carrer s’omple de veus
que ressonen.
La sal nova de l’alba
s’estén com la llum,
a gran velocitat.

Nosaltres ens aixequem !

Com ocells, per instint,
alcem el vol. 

– XXIV pàgina (63) –

Aquí on m’escric
se sent el gessamí.

Hi ha contorns esmolats
de fulles de llorer,
sabor àcid de llimones
i roses que perfumen
les antigues ferides.

Hi ha rastres de vida
en tots els seus estats,
és un jardí.

Ningú ens farà marxar
del nostre paradís

                         ********

FELíCIA FUSTER – Obra Poètica – Editorial Proa – 2010.

Postals no escrites ( 2001)

A Kamakura
El gran Buda      Mediten
cauen     les fulles.

Música      Gotes
Mòbil pentinat d’aigua
Al cor    reflexos

Roses     Per sempre
quietes     Seda i seda
Seda      Parpella

El mar engronsa
l’olor d’encens    pels arbres
Sóc una branca.

                       ***********

MONTSERRAT ABELLÓ – Al cor de les paraules – Editorial Proa – 2002

– Indicis d’altres moments –

A Maria Mercè Marçal

Tulipes dins d’un
gerro antic daurat i blau.
Tulipes d’un to pujat de lila.
De tija forta i fulles allargades,
damunt de l’escriptori blanc,
entre fulls de paper i
diccionaris.

Tulipes lila contra
la cortina transparent i blanca,
a contraclaror de la llum
del sol que llu en un cel
blau.

Tulipes 
que em parlen de tu,
amiga que estimo.

Fotografia: U Bein – Mandalay. Una tarda qualsevol del mes d’octubre de 2013.

Sí, dos anys i tot està anant molt ràpid. I la gent de l’ANC ha editat un video resum d’aquests dos anys i continuem ….. M’agraden els videos editats per la gent de l’ANC.
I ara tot just han publicat un altre video …..  Catalans Want to Vote !!

El procés està ja en marxa. Podria escriure mil i una anècdotes de la gent que pacientment o amb presses s’apropa a la parada, seu, omple la butlleta, ensenya el seu document d’identitat, signa, reb un resguard, ajuda en les despeses, compra una banderola, un bolígraf, conversa, pregunta, escolta i demostra un convinciment absolut que vol votar un #SI i SI i que es declari la independència de Catalunya. Uns dubten, d’altres encara no s’ho creuen, poquets no signen perque volen votar però no volen ser independents del reino de españa. Nois i noies menors de divuit anys signen, perque poden fer-ho. És una instància, una petició als nostres representants electes. Estrangers que viuen a casa nostra també signen, gent d’altres països residents a Catalunya també signen, turistes europeus i americans també signen.

Fa setmanes, mesos, que vaig de parada en parada, i la recollida de signatures va en augment dia a dia. Moltes, moltíssimes diria jo, més de les que la gent es pensa.

No tinc ganes de transcriure el que em diuen gent en contra del referèndum, ja n’estic ben farta. Sí que hi ha gent que dubta, i d’altres que volen votar però no volen la independència, i depenent del lloc on ets, hi ha gent que ni tan sols saben que es va fer una Via Catalana i no en volen saber res. 

Insisteixo ….. recollim moltes signatures. Una feina invisible, sense fer soroll, dia a dia i anem omplint el sac. Els nostres representants electes ja les rebran les butlletes, si no van junts en aquest procés i el reino de españa no ens deixa fer el referèndum. Qui negarà la legitimitat de les signatures, amb nom i cognoms, document d’identitat, registrades i l’ANC com a garant ? Qui negarà aquesta petició al poble amb una clara majoria ?

Els díes 22 i 23 de març 2014 torna a haver-hi una recollida massiva a tot el territori, i molts Ajuntaments s’hi han implicat deixant el seu espai perque la gent vagi a signar.
…….. i les parades de l’ANC, i tots els voluntaris, hi tornaran a ser.

Bròquil is over !

#CatalansWantToVote – Català from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

#2AnysANC – 2014: Fem realitat el somni from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

 

I voldria recordar a totes les dones del nostre país, treballadores, des de finals del secle XIX fins al dia d’avui. Dones silencioses que van treballar de valent fora i dins de casa. 

Cap al final del secle XIX, la important demanda de mà d’obra que comportà la industrialització del país, va permetre, per primer cop, la incorporació de la dona al treball assalariat regular. Sí, aquest fet es produí no sense tensions, pel que representava de trencament de les estructures socials tradicionals.
I aquest trencament continúa i la dona encara pateix les diesigualtats salarials, com fa tants i tants anys.

I aquest poema de Maria Mercè Marçal, sempre la poesia, és el millor homenatge a totes les dones treballadores en aquest any de 2014 i tots els anys futurs.

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cassis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal – Bruixa de Dol.

Fotografia: Un grup de dones en el dia de festa del seu treball, un dia qualsevol, d’un any qualsevol durant la República.

 

Tot just un dia abans del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, i tres dones han estat assassinades el dimecres passat.
Sotogrande, Càdiz. Urbanització de luxe. Un home assassina la seva dona i la seva filla de 8 anys a ganivetades. És detingut.

Torremolinos, Málaga. La dona de 47 anys és assassinada a ganivetades per el seu ex company. És detingut. Estava en procés de separació.
Trobada al carrer.

Cañada de los Barrancos, Málaga. L’home de 79 anys mata a trets la dona de 76. Troben l’home amb un tret al cap. Després de la violència, es suicida.

I continuem denunciant i denunciant. I només puc expresar la meva ràbia, i tristor, molta tristor, i el meu sincer condol.

Quin any més llarg …..

Unes flors trobades en un jardí botànic d’un país llunyà, vives, alegres. Volen viure. 

Un mes de febrer violent. Al barri de Gràcia, una dona, assassinada a trets per el seu company. A Calella, una dona trobada morta, de forma violenta, dins l’establiment on hi treballava. A El Escorial, en un banc prop de l’estació de tren. Assassinada a cops. A Fuenlabrada, la dona morta i el seu company s’ha suicidat.

Sí, ha estat un mes de febrer trist. I aquest bloc continuarà denunciant aquesta violència sense justificació, mes rera mes, sempre amb l’esperança de no haver-ho de fer. La meva tristor i el meu sincer condol.

Una mimosa bonica, plena de vida, de color intens i que es poden veure arreu del país.