Chào ông Viêt Nam

I no puc deixar de transcriure aquest text de’n Josep Maria de Sagarra que va escriure a la Revista Mirador el 17 de març de 1932. Font: Diari ARA, Abansd’Ara, peces històriques triades per Josep Maria Casasús:

— Tothom té un Josep a la família, i això és l’ocasió perquè els pares més agres i autoritaris contemplin el seu fill que es diu Josep amb una gota de mel penjada a les dents i en tal dia li facin present d’un parell de pessetes i no li trenquin el son amb aquella ferocitat que acostumen a gastar els pares de família ortodoxa. (…) Jo em dic Josep, i estic content de dir-me aquest nom i no el canviaria per cap, perquè és el nom més vulgar, més humil, més demòcrata i més insignificant de tots; quan et sents cridat pel teu nom i et dieun Josep o Pepet, et fa l’efecte que amb un polvoritzador dels més baratets t’arruixen l’ànima d’un aiguacuit autèntic, i aquest perfum agre i tronat de l’aiguacuit serveix per abaixar-te els fums, per a donar-te una sensació de ramat i d’insignificança. (…) —

Felicitats a tots els Joseps, Pepets, Peps, Josepa, Josefina, Pepites, Pepetes, Maria Josep, Josep Maria … entre molts d’altres, i no sempre hi han ases a les cases, però, de Joseps i Josepes sí que n’hi han, molts encara ? No ho crec.