En una entrevista amb la BBC, el President Thein Sein, ha contestat les preguntes, molt incisives i directes per part del periodista, vorejant la línia roja, i finalment el periodista ha aconseguit que el President Thein Sein manifesti:
– El lideratge de Daw Aung San Suu Kyi depèn de la decisió del poble. Si el poble l’accepta, aleshores jo també hauré d’acceptar-la. 

Al llarg de l’entrevista, s’ha tocat el tema de canviar la constitució perque Daw Aung San Suu Kyi es pugui presentar a les properes eleccions de l’any 2015 i optar a la Presidència del govern de Birmània/Myanmar. Actualment no pot. Un article de la constitució aprovada l’any 2007 diu explícitament – no poden optar a participar en les eleccions generals del país els birmans casats amb estrangers  –.

Aquest article va ser inclòs, entre molts d’altres, intel.ligentment i de forma autoritària pels militars, per evitar que Daw Aung San Suu Kyi participés en possibles futures eleccions i no poder optar a la presidència del país. Voldria dir que la constitució es va aprovar en un referèndum trampós i gens democràtic, uns díes després que el cicló Nargis arrasés el delta de l’Irrawaddy i causés més de 150.000 morts i milions de desplaçats i damnificats. En aquelles circumstàncies, el govern, no va tenir cap mirament en convocar el referèndum. Evidentment el SI va guanyar ”per majoria absoluta”.

Implicitament U Thein Sein obre les portes a un canvi en la constitució, si és la voluntat del poble. Ens sona a alguna cosa ?? Un President d’un govern format per ex militars que han estat governant un país de manera absolutista i dictatorial al llarg de tres dècades, ens parla que respectarà la decisió del poble i no es nega a que la constitució es pugui canviar !! Una persona considerada ‘non-grata’ fa tot just dues setmanes.

En aquesta entrevista, malgrat la insistència del periodista en preguntar-li si està en disposició de demanar perdó al poble per tots aquests anys obscurs de dictadura, s’ha limitat a dir que treballen perque la democràcia entri al país, les reformes aniran arribant, treballo satisfactòriament amb Daw Aung San Suu Kyi, ens hem reunit a New York, no tinc cap problema amb ella, l’exèrcit ocupa la majoria d’escons del Parlament i continuaran tenint un paper important en les reformes democràtiques del país.

U Thein Sein acceptaria Daw Aung San Suu Kyi com a Presidenta del seu país …. canviant la constitució. Un canvi, i gran. Anirem fent el seguiment i a veure si els fets confirmen les paraules.

Oi que ès possible canviar la constitució ?  El president de Birmània/Myanmar U Thein Sein així ho ha manifestat. En una consulta o referèndum, la legitimitat del desig i la decisió del poble està per damunt de les regles constitucionals. La democràcia així ho concedeix.

Fotografia: Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon i el President U Thein Sein. New York. setembre 2012.  UN Photo.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi. Aplaudiments, del President U Thein Sein ? Tots dos són a EE.UU. 

Podria ser. Per primera vegada en tota la història del país d’ençà l’any 1962, el President, en el seu discurs a les Nacions Unides, lloa la lluita i l’esforç per la democràcia  de Daw Aung San Suu Kyi, líder de la oposició, empresonada, maltractada política i psicològicament, menyspreada, calumniada, per el Govern de la Junta Militar de Birmània/Myanmar.

U Thein Sein sempre ha estat militar, però en les últimes eleccions generals, 10.11.2010,  es va treure l’uniforme i es va convertir en civil. El partit de Daw Aung San Suu Kyi va decidir no participar en aquestes eleccions enganyoses. L’any passat es van convocar unes altres eleccions, aquesta vegada parcials, per ocupar els 43 escons vacants. Si ets en el govern, la llei no et permet ocupar un escó. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar novament, i membres del seu partit National League for Democracy (NLD) i ella mateixa, ocupen 42 dels 43 escons. Un Parlament integrat per 664 parlamentaris – 507 del partit del govern i militars, 115 de les diferents ètnies i 42 del partit NLD.

Els que seguiu el meu bloc ja coneixeu les vicisituds d’aquesta dona, líder de la oposició a Birmània/Myanmar.

El President de Birmània/Myanmar,  U Thein Sein, un antic general de l’exèrcit que ha estat governant el país des de l’any 1962 de manera cruel, sense llibertats, davant de l’escepticisme del poble, i del meu, sembla que és la persona que està obrint finestres de llibertat i democràcia al país i que ha posat rumb a noves polítiques per treure de la pobresa i l’aïllament el poble de Birmània/Myanmar. Costa de creure, però els fets van prenent cos. Se’n parla molt de la bona entesa entre U Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi. Darrera d’aquests dos personatges; militars que no volen perdre el poder i sempre tenint a punt les armes, i activistes que han passat la major part de la seva vida empresonats en unes condicions lamentables i que no volen ni sentir parlar de reconciliació, no els posen el camí fàcil. Les ètnies que continúen esperant un tractat i una pau i acabar amb les guerrilles, també esperen moviments per part del govern. Més de 500.000 refugiats que malviuen a les fronteres també esperen poder tornar al seu país o legalitzar la seva situació.

Dijous passat en la seva primera intervenció a les Nacions Unides, el President U Thein Sein, va expresar molt clar que les reformes democràtiques al seu país han començat i que no hi ha retorn.

Però el més inversemblant i sorprenent va ser quan U Thein Sein va honorar, sí, honorar, i li va retre homenatge, a la líder del partit de l’oposició Daw Aung San Suu Kyi, agraint tot el que ha fet i fa per aconseguir la democràcia per seu país, com el millor sistema per escapar de l’aïllament i la pobresa. U Thein Sein era a la cúpula del govern militar quan va ser empresonada a casa seva i va fer que no pogués viure en llibertat durant 24 anys !

Com a ciutadà de Myanmar, voldria felicitar a Daw Aung San Su Kyi per tots els honors i premis que ha rebut en aquest país (EE.UU) en reconeixement als seus esforços i lluita per la democràcia.

Mentre s’adreçava al Plenari de les Nacions Unides, Daw Aung San Suu Kyi era a l’Universitat de Yale i feia una conferència en un auditori ple a vessar d’estudiants, polítics i economistes. El seu viatge per els EE.UU. està resultant interessant, ple de moments altament profitosos per el seu país.

El dia a dia per els birmans ha canviat poc, poquíssim, però fora fronteres i diplomàticament sí que han canviat coses, i per damunt de tot, la lluita interna per aconseguir que el país pugui sortir-se’n sense violència, dictadures militars i espolis, sembla que sí, que enfila envers una democràcia. La història d’aquest país sempre ha estat convulsa, regnes, reis poderosos, estats, colonitzadors, invasions, guerres amb els veïns, conflictes ètnics, dictadura militar. No coneixen la democràcia. Els néts de l’últim rei de Birmània viuen a l’Índia, i crec que fins i tot algún fill o filla.

Aung San Suu Kyi és filla de militar. El seu pare heroi i màrtir. Va ser ell qui va propiciar la independència de Birmània. De sempre hi ha hagut militars que han estat al seu costat, i ella sempre diu que el seu empresonament a casa seva i no en una presó és perque és filla de qui és, el General Aung San.

Cal fer un seguiment d’aquest procés que va començar el mes de novembre de 2010, tot just després de les eleccions generals i la posada en llibertat de presoners politics i sobretot de Daw Aung San Suu Kyi i recordar el seu primer viatge fora fronteres, a Europa, tot just fa uns mesos, on va recollir el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991.

Arxiu: Daw Aung San Suu Kyi / U Thein Sein – 11 d’abril 2012 – fotografia després d’una de les diferents reunions.

 

El primer post d’aquest bloc en la categoria de Catalunya Independència va ser escrit el dia 11 de setembre de 2009. Des de molt petita, a casa la paraula independència mai ha fet por, ans el contrari. Molts anys pujant i pujant la muntanya per arribar al cim. Encara no hem arribat. Molts entrebancs, molts, perills, allaus, forts vents, pluges, però anem continuant fent camí.

El blocaire i bon amic Josep Selva, Cafè en gra, avui ha escrit un altre dels seus posts que et deixen, com es diu col.loquialment, ‘touché’. Sí, som papallones, o aus migratòries, que malgrat els perills, volen i volen, perque són moltes papallones, molts ocells. Aquest mateix blocaire en un comentari en un dels meus posts dins la categoria — Austràlia un nou viatge –  escriu : hem de ser sempre transgressors de les normes. I sí, ho hem de ser, quan les normes estan fetes en contra del poble, injustes, al servei del poderós, i en la transgressió hi hagi legitimitat i justícia.

Des de les primeres eleccions democràtiques, mai havia tornat a empassar-me plenaris del Parlament en la seva totalitat. I aquesta setmana ho he fet. He escoltat un per un, una per una, les intervencions dels representants del poble. No, no, no eren tertúlies, ni piulades, ni comentaris de facebook, ni e-mails, eren les paraules dels polítics que el poble havia exigit en una manifestació com mai s’havia fet abans que es moguéssin, que prou ja de seure al seu escó amb cara d’avorriment i anar fent matemàtiques parlamentàries per veure si s’aprova una llei que els va bé o no.

He de dir que sí, s’han mogut i de manera sorprenent. Per una persona com jo que des de fa dos anys no he anat a votar, les finestres de diverses opcions polítiques s’han tornat a obrir i espero que altres formacions polítiques també decideixin ser-hi en aquestes eleccions fonamentals per el nostre país. Hi ha un punt en comú, anar, marxar cap a la independència, unió de forces, treballar per un estat propi, relacions internacionals, marcar jurisprudència, explicar molt bé al poble les dificultats, puntualitzant quines seran les que haurem de patir i quines seràn les més profitoses, i a continuació totes les polìtiques socials per ajudar al poble de Catalunya per viure millor (educació, benestar, salut, cultura, treball, agricultura, medi ambient, indústria, comerç, territori). Sobiranisme i cohesió social, sempre agafadets de la mà. I serà en aquests punts que veurem qui té clar el que cal fer.

Ahir 27 de setembre, a 2/4 i 10 de 7, en una votació de 84 vots a favor, 21 negatius, i 25 abstencions, gran majoria, es va aprovar que el proper govern que surti de les eleccions del 25n2012, prioritzarà en la propera legislatura, la celebració d’una consulta o referèndum perque el poble tingui el dret a decidir. Tenim ja experiència amb les consultes. Un pas important. El cim ja és a tocar. El veiem.

Però res d’aquests moviments haguéssin estat possible sense la força de la gent, del poble, plegats en un sol crit i aglutinats dins una Assemblea Nacional Catalana que des de la seva fundació ha estat fent, fa i ferà una feina impagable. Sacrifici, esforç, lluita, de moltíssima gent. Aquesta ha estat una transgressió. El vol de les estelades, el crit de in-in-independència i les ales de les papallones de Lorenz com diu en Josep Selva han fet estralls i els representants polítics, en una gran majoria, així ho han entès.

En un informe per a l’ANC, l’advocat Rafael Cabré defensa abandonar la idea del referèndum i apostar per la consulta, i si s’arriba al punt que els límits constitucionals imposats per l’estat matriu quedin desbordats i s’entri en el camp internacional (com ja ha començat a passar), normalment acaba imposant-se el principi democràtic.

Per damunt de les regles constitucionals hi ha la democràcia i la legitimitat política que la democràcia concedeix, ens diu l’advocat senyor Cabré. És lícita aquesta transgressió ? I tant ! Jo viuré molt millor en una Catalunya independent.

Bròquil is OVER.

Fotografia: Estelades. 11s2012. ANC.

 

La blocaire d’aquesta casa, Reyes Hernández, ens fa arribar una carta de cafeambllet.com la revista gratuïta més llegida de la província de Girona, perque són periodistes i han estat denunciant les corrupcions dins la sanitat catalana en diferents hospitals i centres.

El resultat és que els editors de la revista, Albano Dante Fachín i Marta Sibina Camps, han estat denunciats i els demanen 20.000,- €. 
George Orwell dixit: Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s’imprimeixi. La resta són ‘relacions públiques’. 

No deixem que el bosc ens amagui tot el que ens envolta, i hem d’estar alerta. Hi ha moltes escletxes, moltes, masses, de corrupcions i males gestions, per part dels polítics i governants del nostre país. La gent també està farta de tot. No sé si és cert, però m’han arribat informacions que en tot el reino de españa, hi treballen uns 480.000 politics. Catalunya també hi és representada en aquesta xifra. Alemanya en té la meitat i Itàlia més o menys també. Representa un cost de 2.000 milions d’euros mensuals. 

La transparència és ja una necessitat i el canvi de país també. Noves estructures politiques i deixar pas a la gent amb ganes. I començar per treballar amb una nova Llei Electoral. Que el poble sàpiga qui és la persona per qui ha votat. Les llistes tancades i aquesta llei que cap partit vol canviar, ha estat nefasta i ja no es pot continuar tancant els ulls i no veure la realitat.

 

Durant tota la setmana he estat visionant diferents actes, atorgaments de premis, conferències, llegit articles, entrevistes, de l’estada de Daw Aung San Suu Kyi a la capital dels EE.UU.
Crec sincerament cap país avui, la voldria de cap de llista en unes eleccions i suposo que poca gent la votaria. No passa el mateix en el seu país Birmània/Myanmar. 
En el meu blog i en la categoria Birmània – Reflexions he escrit molt de la situació del país.
He visitat Birmània/Myanmar dues vegades i espero poder tornar a fer-ho l’any vinent.
És per els meus lligams amb aquest país que sintetitzaria aquesta estada a Washington, D.C. en un dia especial i important:
20 de setembre 2012, United States Capitol Room HC-5, atorgament del 2012 Democracy Award per la National Endowment of Democracy al Moviment Democràtic de Birmània/Myanmar.
The Lady no rebia cap premi, ans el contrari, era allà per veure com persones molt significatives del seu país el rebíen.

Daw Aung San Suu Kyi va fer la presentació de l’acte i les seves paraules van irradiar felicitat i orgull. Un dels premiats, Min Ko Naing, no hi era present, però sí que va acceptar el premi. Coherent amb les seves accions, va refusar viatjar a Washington, perque companys de lluita com ell, no se’ls va lliurar el passaport per part del govern, i en solidaritat amb ells, ell no en va fer ús.

Dissidents can’t be dissidents forever, we are dissidents because we don’t want to be dissidents. Sàvies paraules de Daw Aung San Suu Kyi. No, els dissidents no poden ser-ho infinitament, són dissidents perque precisament volen deixar de ser-ho.

Hkun Htun Oo líder polític del moviment democràtic de l’estat de Shan, i que va guanyar un escó en les eleccions de 1990 democràticament, i que el Govern de la Junta Militar va invalidar: Reclamo atenció i ajut a la gent que no pertanyen a cap ètnia de les 137 que viuen a Birmània/Myanmar i puguin viure en llibertat en el nostre país. 

Dra Cynthia Maung, reafirmant : La Clínica Mae Tao no traspassarà la frontera entre Mae Sot i Miyawaddy, fins que els camps de refugiats desapareguin i tots els birmans sigui l’ètnia que siguin, refugiats i exiliats, puguin tornar lliurement al seu país, si així ho volen. La Clínica Mae Tao continúa éssent essencial on és ara. 
Voldria fer un apunt especial; ha estat a Washington, D.C. on s’han vist per primera vegada aquestes dues dones extraordinàries, la Dra. Maung i Daw Aung San Suu Kyi. La situació del seu país encara no ho permet. Unity in Diversity, aquesta és la dita que es pot llegir a les instal.lacions de la Clínica, arreu. La Dra Maung, de l’ètnia karen, és cristiana de l’esglèsia baptista, Daw Aung San Suu Kyi, de l’ètnia bamar, és budista. 

Kyaw Thu, director de cinema i actor, i fundador de la FFSS (Free Funeral Service Society) des de l’any 2001. Ha proporcionat els serveis funeraris a la gent que no pot pagar-ho. Més de 110.000 persones s’han beneficat. També gestiona tres hospitals, ajuda a les escoles, organitza cursos de formació, i ajuda a la gent, en el que calgui.
Quan ajudes a la gent t’ajudes a tú mateix i aprens a fer-ho. Una altra dita ben coneguda de la filosofia budista.

Aung Din líder del moviment estudiant ’88Generation’, exiliat i refugiat als EE.UU. i director executiu de U.S. Campaign for Burma.

Conferència a la seu d’Amnesty International; rebre la Medalla d’Or del Congrés; entrevista privada amb el President Obama. Moltes activitats.

Thomas L. Friedman, periodista i columnista de The New York Times, premi Pulitzer
ha escrit un article molt interessant, ahir dia 22 de setembre:

— Dimecres, la líder democràtica de Myanmar, Aung San Suu Kyi, va visitar Washington i va rebre la Congressional Gold Medal en un cerimònia que va tenir lloc a la famosa Rotunda del Capitoli. No hi vaig ser-hi, però he llegit les notes de premsa, i he quedat molt impresionat de les paraules que el Senador John McCain va adreçar a The Lady, a la que va agraïr-li per ensenyar-me a la meva edat una o dues coses del significat de la paraula coratge. 
En acabar el seu discurs, McCain es va referir a la dita ja famosa d’Aung San Suu Kyi:

”No és el poder el que corromp, és la por. Por de perdre el poder corromp a tots aquells que l’exerceixen, i por pel flagell del poder que corromp a aquells que hi són sotmesos”.

Continúo llegint l’article: ”M’encanten aquestes paraules : no és el poder el que corromp, sí la por de perdre’l corromp. És una veritat i molt rellevant en els nostres díes, quan tan pocs líders llencen missatges per preguntar a la gent en referèndums, lliures, i explicar  la veritat, transparent, sense embuts ni amenaces. Aung San Suu Kyi va donar més de 20 anys de la seva vida per el seu poble. Molts líders avui ni tan sols són capaços d’endegar nous temps ni canvis en les estructures del seu país”.

L’article continúa fent una reflexió de tot el què passa al món, i pots estar-hi d’acord o no, però sí m’agraden les últimes paraules:

El meu instint em diu que aquest dèficit global de manca de lideratge no pot continuar.
Per una qüestió, el món s’ha convertit tant i tant interdependent que un lideratge feble en un país s’encomana als demés. Penseu en la crisi de l’Euro, les relacions Israel-Iran la polució salvatge a la Xina. I també no crec que les dues forces més importants del planeta – els mercats i la Mare Natura – no es mouran en les properes dècades i ens deixaran augmentar de manera salvatge aquests dèficits econòmics ni tampoc l’augment de l’oxid de carboni a l’atmosfera, sense que un dia, de sobte, bufin uns vents de càstig i aleshores necessitarem un líder herculià per lluitar-hi.

Continuem doncs honorant a ‘The Lady of Myanmar’, no només amb una medalla, més aviat, estaria bé …. amb emulació.

 

Un grup de càmeres i fotògrafs van col.laborar de forma desinteresada amb l’ANC i aquest és el resultat, un video fet per el poble de Catalunya de la manifestació del dia 11 de setembre 2012 i que podeu veure’l tantes vegades com vulgueu.
A mí em sembla emotiu, emocionant, un record difícil d’oblidar.  M’agrada molt.

El podeu veure a Vimeo www.vimeo.com/assemblea i també hi trobareu tota la feina feta per aquest grup de voluntaris amb una altra visió, diferent de les imatges que hem vist als mitjans de comunicació.

I si entreu a la web www.assemblea.cat també podeu veure les fotografíes classificades per temes (pancartes, vistes generals, arribades d’autocars, el poble, etc.) on també ha participat en Lluís Brunet, col.laborador d’aquesta casa de VilaWeb.

Una mostra més de que el poble sap organitzar-se empenyent amb força i  amb tots els seus coneixements per aconseguir un únic objectiu:  la independència.

Fotografia: U Maugh Han i Daw Khin Nyunt de Birmània/Myanmar tampoc es van voler perdre la oportunitat de manifestar-se en pau a Barcelona. X.O.

#11s2012 Catalunya, nou estat d’Europa – Catalonia, new state of Europe from assemblea videos on Vimeo.

 

Com molt bé diu en Vicent Partal, ahir vespre a la Plaça Sant Jaume es va arribar a una situació límit en  les formes o fins i tot es va estar a punt de traspassar la línia roja. Vaig arribar a 3/4 de 7 de la tarda. Una pancarta – Tots amb el President – i gent del partit del Govern repartint banderoles de la senyera a dojo i fulls impresos, segurament a la seu del carrer de Còrsega, amb les paraules, Mas, President, al teu costat, etc. Els vaig dir que ara el que toca són les estelades, perque la lluita per aconseguir la independència està ja de camí, i s’ha de lluitar, i al final del recorregut hem d’arribar-hi tots plegats. Els crits de Mas, President, Catalunya Independent també van començar .

Van anar arribar la gent de l’ANC i van portar la gran pancarta de la manifestació de l’11 de setembre. Vaig posar-m’hi al darrera. La Plaça Sant Jaume es va anar omplint de més i més gent. Finalment el partit polític que va convocar als seus membres van entendre, o així ho espero, que avui el President de la Generalitat és el senyor Mas i que els que erem a la Plaça, la majoria, continuavem apretant i recordant que la única via és la independència, i que ha de pactar amb la resta de forces polìtiques que també volen la independència, alguna d’elles ho tenen clar en el seu programa. El poble empeny i els partit polítics han de fer la feina. El President de la Generalitat va fer-ho bé ahir. Va estar contundent i didàctic en la seva roda de premsa a Madrid.

Per uns moments vaig pensar que es perdien les formes, però no, perque erem molts més que erem ahir vespre a la Plaça Sant Jaume per reclamar un pacte entre les forces polítiques catalanes i que la única via per la independència del pais era la polìtica feta dins el Parlament (molt bé el senyor Mas, ho va deixar molt clar) i des d’on han de sortir les respostes i el full de ruta, eleccions anticipades, referèndum. La gent el que fem és senzillament apretar i empenyer perque així sigui.

Més de dues hores a la Plaça Sant Jaume. I avui matí llegeixo que la portada del diari La Razón informen que si es convoquen eleccions anticipades o un referèndum en el nostre país, el govern del reino de españa no acceptarà ni els resultats ni la convocatòria. Tanco els ulls i crec que estic vivint a Birmània/Myanmar …..
Però cal continuar tranquil.lament sense mirar el passat; passem pàgina i mirem el futur. Hi ha moltíssima feina a fer.

Bròquil is OVER. 

Doncs sí, s’ha acabat el bròquil. Sembla que l’ANC ha convocat una manifestació a la Plaça de Sant Jaume avui a 2/4 de 8. Som-hi !

Aquest Mercat ha rebut la medalla d’or de la WUWM – World Union of Wholesale Markets. Aquesta Unió atorga tres premis, medalla d’or, d’argent i de bronze. Durant la Conferència del propassat dia 14 de setembre a Poznan, mercats de 10 països del món van competir per guanyar les medalles en l’apartat : Excellence in new market infrastructure. 

La medalla d’or s’atorga a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona – IMMB – per la seva implicació i millora de les infraestructures del Mercat de la Llibertat. Per preservar la seva estructura original. Per les inversions privades i públiques i que ha fet que aquest mercat pugui oferir el millor servei als clients, en les seves demandes i la seva logística, com l’arranjament dels carrers convertits ara per a vianants. Han augmentat en 884.000 els clients i han conservat el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Els jutges van quedar impresionats per haver conservat les estructures originals, rehabilitar-les i alhora oferir al client tot el que necessita avui el consumidor.

Els mercats de Shenzen a Xina i el de Brisbane, Austràlia, van guanyar les medalles d’argent i bronze.

Ha estat una notícia alegre, boníssima. Els avis ja baixaven al Mercat de la Llibertat a comprar i a més hi van treballar. Els pares igualment i jo he continuat comprant i tinc el goig de veure com el meu fill també hi compra. Comprar de proximitat torna a ser habitual. Davant l’empenta de les grans superfícies, la gent ja s’ha acostumat a tornar a anar ‘a la plaça’ que és a tocar. I els mercats s’han adaptat a les noves formes de viure.

Al Mercat hi ha parades que són ja la tercera generació i fora el Mercat trobes també parades i establiments centenaris o més moderns. Baixar a plaça no és només obligat per omplir la nevera, també per retrobar-te amb amics, petar la xerrada, prendre un bon cafè o esmorzar de forquilla. Un dissabte matí entre veïns, entre gent de dos barris (Gràcia i Sant Gervasi), entre colors, molts colors, olors i bona gent.

Felicitats Mercat de la Llibertat !!
 

Avui marxa a EE.UU d’Amèrica. La útima vegada va ser ara fa quaranta anys, quan el President era en Richard Nixon, i l’afer Watergate era ja una realitat i els americans van marxar, perdedors, de la guerra del Viêt Nam. El seu compatriota U Thant era el Secretari General de les Nacions Unides (sempre el recordaré al costat de’n Pau Casals).

Va treballar un temps a les Nacions Unides, per marxar i tornar a Anglaterra on es va casar amb en Michael Aris, expert en estudis tibetans i on va viure amb ell a Oxford. Era l’any 1971 quan a Birmània el dictador i cap de la Junta Militar Ne Win governava  amb ma de ferro. Però ella ja tenia un somni. A New York compartia pis amb una amiga birmana a Beckman Place, molt a prop de les Nacions Unides. Va escriure no menys de 187 cartes a Michael Aris, i en una d’elles li va dir: — Si algun dia el meu poble em necessités, tú hauríes d’ajudar-me a complir amb el meu deure. Podríes acceptar-ho si aquesta situació es pogués produir ?

40 anys després, la situació que ella va imaginar, és avui una realitat. Forma part del Parlament de Myanmar/Birmània, reconeguda mundialment, i té la força política més gran en el seu país després del President Thein Sein. De facto, és la líder de la oposició, i té unes eleccions generals en un futur no gaire llunyà, l’any 2015, que molt possiblement les guanyarà.

El programa i activitats del seu viatge és frenètic; New York, Washington, D.C., Fort Wayne (Indiana), San Francisco, Los Angeles, Universitat de Louisville (Kansas).

 

Washington, D.C. :  Rebre la més alta distinció del país, la Medalla d’Or del Congrés dels EE.UU.
El premi The 2012 Democracy Award que concedeix la National Endowment for Democracy (NED) juntament amb la Dra. Cynthia Maung, de l’ètnia karen i fundadora de la Clínica Mae Tao, frontera amb Tailàndia; Hkun Htun Oo, líder de l’Estat Shan, Kyaw Thu, director i actor de cinema i fundador del Free Funeral Service Society (FFSS); Aung Din, líder dels dissidents i estudiants de la generació de 1988; Min Ko Naing, membre fundador de la 88 Generation Students Group i que finalment ha refusat fer el viatge, perque la Junta Militar no ha autoritzat els passaports d’altres membres d’aquest moviment i perque encara resten presoners polìtics a les presons. 

Asia Society’s Global Vision Award – U.S. Institut of Peace. Conferència i debat.

New York:
Global Citizen Award de l’Atlantic Council. Aquest és un clar exponent de la hipocresia de molts dels guardons que s’atorguen per organitzacions i fundacions . Daw Aung San Suu Kyi el compartirà amb el senyor Henry Kissinger !! 
Expert estadista, gran negociador en acords de pau, proclames per la dissuasió de l’ús d’armes nuclears; són les raons per atorgar-li aquest premi. Només voldria recordar que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1973 per haver negociat la pau amb el Viêt Nam. Ell va acceptar el Nobel, Le Duc Tho va renunciar hi, perque la guerra encara no havia acabat, i no va creure honest rebre el premi per una pau que encara no existia. El seu paper per enderrocar el govern de Salvador Allende a Xile és ben conegut. 

Universitat de Louisville : Hoste d’Honor del McConnell Center. Conferència.

Fort Wayne, Indiana – San Francisco – Los Angeles.
Retrobament amb els milers de ciutadans de Myanmar/Birmània exiliats, refugiats o immigrants.

Quasi al final del seu viatge i de retorn a New York, coincidirà amb el President del seu país, Thein Sein, en el primer viatge a les Nacions Unides d’un president de Myanmar/Birmània on hi ha previst que s’adreci a tots els representants del món.

Com va passar en el seu viatge per Europa, Aung San Suu Kyi, aprofitarà el temps per explicar que res ha canviat al seu país, o molt poc, i que necessiten ajuts i que no vol inversions ‘colonitzadores’, i que la gent jove necessita estudis, formació, i que els refugiats necessiten tornar, i que necessiten estructures per poder ser un país lliure i democràtic, i que els manca transparència. Més del 26% de la població està per sota del que es considera pobresa. Tantes coses ! 

Ara té la experiència del seu viatge per Europa i de ben segur sabrà com, quan i què ha de dir davant de les diferents audiències. Vol insistir en la pacificació dels conflictes ètnics a les fronteres. Està a l’aguait dels especuladors i carronyaires. Restablir un nou ordre i arribar a aquesta reconciliació nacional que ella demana de forma persistent.

Serà molt interessant fer el seguiment d’aquest viatge. Mentre, d’ací una setmana tornarà a casa l’A. que ha estat a Myanmar/Birmania quatre setmanes, el màxim que autoritzen per un visat de turista.

Bon i profitós viatge.

Fotografia: En un plenari del Parlament de Myanmar/Birmània.

11s2012 – Bloc 3 Manifestation 2 from assemblea videos on Vimeo.

Jo hi era. Ens vam trobar un grup de blocaires d’aquesta casa, Jaume Ortí, Narcís Llauger, Josep Selva, Josep Blesa, la Belén de Madrid, en Jordi Carbonell i el seu fill, amics de’n Jaume, Eloi i Núria, Gabriel i Nuri i els fills petits. Més tard ens vam dispersar, perque el tsunami de gent era gran, molt gran. Les meves condicions físiques em van obligar, a contracor, haver de marxar abans, però en entrar a Pau Claris, el tsunami era també allà. Impossible saber quanta gent. Molta. I tots sabíen, i sabem, molt bé el que volem: la independència. 
Vaig recordar a moltes persones. Com la meva mare m’explicava les grans manifestacions d’abans de 1936. Ella hi era. El meu pare també. L’estelada la vaig penjar al bastó del meu pare.
I el meu fill en G. i un grup de voluntaris treballant per l’ANC, han enregistrat diferents videos de la Marxa.

Aquest és un post ras i curt. Temps hi haurà per parlar-ne. Masses emocions.

Viatjar en el temps i el meu post del mes de novembre de 2009, abans de les consultes d’Osona Decideix, és el principi i hem anat pujant la muntanya, i pujant. Hem arribat a un cim, però encara en tenim més.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem segur.

Video – Minuts abans de començar la manifestació. 

 

Amb tots els poetes, per la llibertat.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo ….

Teníem la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
               Salvador Espriu

Mirem al futur, sense oblidar el passat, però és més important fixar-nos en el que vindrà. Hem madurat, sí, ens hem fet grans, però el futur encara ho és més de gran i sempre apareix, no ens deixa mai.

I demano a tots els partits polítics treballin perque aquest futur en llibertat sigui possible i assolir la independència del país. El poble va parlar, ha parlat i continuarà parlant i empenyent. 

L’Esgotament: Els savis recomanen especialment esgotar les coses, com a camí cap a la saviesa. No diuen per què. No saben ben bé per què, però és així. 
                                                   Miquel Bauçà – El Canvi

Sí, hem esgotat ja totes les coses per dir definitivament Adéu Sefarad, per que hem arribat a la saviesa i a la maduresa per demanar i proclamar la independència, i no ho sabem per què, però és així.

Bona Diada a tothom !

Fotografia: 10J10. De la web www.lluisbrunet.cat

Tothom que visita aquesta ciutat-poble és ja un espectador fidel de les actuacions dels seus ciutadans i ciutadanes de Hà Nôi en un circ improvisat al carrer.

Podríem fer un concurs de fotografíes i remenar els nostres arxius. És el que he fet i he seleccionat la que podeu veure en aquest post. Precisament un mes de setembre de l’any 2006. El poble de Bat Rang, terra de ceràmiques.

Si així ho desitgeu en l’arxiu he inclòs algunes fotografíes que he vist al diari Vietnam News aquest matí.

No cal dir que les multes dels municipals ni existeixen. Com hi han tantíssimes motocicletes, he llegit que estan valorant la possibilitat de comprar o fabricar els coneguts tuck-tuck que circulen per Bangkok, perque la gent no uitilitzi tant la motocicleta. No ho sé, no crec que la gent deixi de fer el transport de mercaderies i persones tal i com ho veiem avui.

21 – Adéu Sefarad.

Subscric les altres vint raons de’n Vicent Partal. Demà ens ‘veiem’ al Passeig de Gràcia i anirem plegats al Parlament per reclamar als representants del poble la independència, res més.

Benvinguts sigueu, passeu, passeu, que la casa és gran i és de tothom.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem segur.

 

Vicent Partal

10.09.2012

Vint raons per les quals sóc independentista

Un període de calma, un cert optimisme, però no. A finals d’agost, a Madrid,  el presumpte autor de l’assassinat de la seva parella va fugir. L’han detingut a França.

Ahir novament una dona ha estat assassinada a ganivetades a Sant Feliu de Codines, presumptament per la seva parella. Ha estat detingut.

La denúncia per aquesta violència i que és un degoteig sense aturador i el meu sincer condol, i ràbia, molta ràbia, i neguit, molt de neguit.

Els narcisos blancs d’una vall pirinenca, flors escollides per continuar denunciant aquesta violència sense cap mena de justificació.