Indicadors econòmics
Per exemple les botigues de vins i formatges que a més de vendre el
producte t’organitzen cursos de tast on educar els sentits per poder
distingir un vi bo, d’un de dolent; un formatge artificial d’un amb
autèntic gust a formatge. I així descobrir que el bo en general és més
car i que per tant si a partir del curs vull ser conseqüent amb el bon
gust adquirit, ho hauré de pagar.
Doncs no sé si pinten massa bé aquests indicadors, doncs anant amb bici pel centre ja he vista tancar últimament alguna d’aquestes botigues de "valor afegit". Molt em temo que els principals clients, persones de 30 a 50 anys, amb feina i estudis, prou feina tenen amb pagar hipoteca i que comença lentament una època de vaques una mica magres. En fi que caldrà tornar a tirar de DIA o com a molt Caprabo. De vi a 2 ? i de formatge holandès de bola. Ara el cafè, si us plau sigui d’on sigui, que sigui a un preu just.
Hola santi, dels amics de l’escola, que quedem un parell o tres cops l’any, n’hi ha un que va estar treballant des dels inicis de la cadena "Veritas", la que ven bon menjar al seu preu corresponent. De moment sembla que no els hi va malament. Aixó si, com li recriminava un altre dels de la colla… "feu negoci amb un dret bàsic com és el de l’alimentació", i crec que té raó. Des de que visc a Bellvitge he guanyat algun quilet de més… és que m’estic solidaritzant amb els pobres?