Trabajo ocasional de una esclava (Alexander Kluge)

Una dona ho ha de fer tot: tenir-ne cura de casa i fillada i, alhora, mantenir el marit tot feinejant d’avortista en una clínica clandestina (…)

La dona manté un carallot masclista i autoritari que no fot brot a casa. En la seva feina, la de la muller, les coses es compliquen en rebre la policia una denúncia contra l’establiment regentat per ella i una altra companya.

 

Cinema polític bo del bo, manufacturat en una època convulsa, amb molt de rebombori social i una esquerra armada puixant –la RAF/Baader-Meinhof-.

 

El director, un dels grans noms del Nou Cinema Alemany al costat dels Wenders, Herzog, Fassbinder, i assistent d’en Fritz Lang i amic d’en Theodor Adorno, i eminent escriptor, ens sorprèn amb un document fílmic rotund, cru, un veritable cop de puny a l’estómac i al rostre de l’espectador, amb un inventari de problemes avui absents avui, en un cinema de crispetes i efectes especials hegemònic:

. L’opressió de la dona i el patriarcat;

. L’abandó dels infants;

. L’avortament;

. L’actitud de la medecina i dels metges en aquests casos;

. El matrimoni i la parella;

. La incomunicació;

. Les deslocalitzacions i la dictadura del patró dins les empreses;


. L’utilitat d’un sindicalisme d’esquerres i combatiu… 


I això ho fa, en Kluge amb: reflexions i cites en forma d’intertítols; rebuig de l’esteticisme; inserció de seqüències pseudocumentals, dibuixos, poesies, films; relats entretallats; lògica narrativa del collage; procediment de salts sobtats, diferència de tensió, contrapunts…

 

En definitiva, i passeu-nos el mot, un film acollonant d’obligada visió per qualsevol cinèfil o amant del bon cinema.

 

. Gelegenheitsarbeit einer Sklavin. Dir. Alexander Kluge. 92 minuts. Blanc i negre. Alemanya. 1973.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *