Chào ông Viêt Nam

Avui segona nit a Viet Nam, a Hue. Plou. Tot el dia. Nomes fa un parell de dies va passar la cua d’un ciclo i van haver-hi inundacions. Tinc la sensacio que tambe soc a casa. He estat a l’Hospital de la Universitat de Medecina de Hue. Molt gran. Moltissims alumnes, nois i noies. Al departament del Dr Nhan m’han rebut amb molt d’amor i na Phuong, ella tambe discapacitada, m’ha preparat una visita intensa als diversos llocs on ells hi actuen.
Ara si he pogut veure amb els meus propis ulls els danys col.laterals que provoca una guerra … i aquesta es va acabar l’any 1975 i encara neixen infants amb malformacions per la dioxina que van llencar els bombarders B52 ! I aquest any els Tribunals als EE.UU. continuen negant l’ajut i la responsabilitat per part de les multinacionals Monsanto i Dow Chemical en la fabricacio d’aquestes bombes i els danys comesos a la poblacio civil vietnamita.
He visitat una escola on reben educacio personalitzada i un orfanat on pots veure infants tot just arribats a aquest mon i que han estat abandonats, molts d’ells amb malformacions irreversibles. He estat prenent un te bonissim amb les monges budistes que son al capdavant d’aquest orfanat.
Dema tornare a fer de ”turista accidental” i visitarem l’antiga capital imperial.
Despres de tres anys, he vist algun cotxe de mes, pero moltissimes mes motocicletes.
L’aigua es arreu …..