Chào ông Viêt Nam

Na V. ens ha informat que avui per la ràdio IB3 de Mallorca a les 3 de la tarda, en el programa de n’Elisenda Farré es parlarà d’ella i ‘el pèndol de les petites oscil.lacions’ també hi serà. És fàcil conectar-se per internet i poder escoltar les veus de gent amiga parlant de Na Xesca.
La nit ha estat plena de records, de moments, de paraules, de cuina, de xerrades llarguíssimes i de …. comentaris.
Tots els blocaires d’aquesta família nostra de Vilaweb haurien de llegir novament els comentaris que ella va anar escrivint a molts dels nostres apunts. Tots brollaven amb força i eren alliçonadors o plàcids o punyents.
En un dels meus apunts parlant d’aeroports i de volar, varem encetar una conversa en els … comentaris.
Avui ella ja no hi és, i avui havia d’escriure del nou empresonament de Daw Aung San Suu Kyi i del seu estat de salut després de més de 13 anys i 220 díes sense llibertat, empresonada a casa seva. Na Xesca mai va deixar de fer comentaris.
Avui és un día per llegir i rellegir el seu bloc i els comentaris que van apareixent dins la família blocaire, molt significatius i a la vegada preciosos.
La ensaïmada d’albercocs és a punt, les flors també, i el poal,  per treure l’aigo més bona de l’illa. Això és el que ens trobàrem quan es va produïr l’encontre virtual en real.

• persona a persona

  Victoria | esborrar | diumenge, 14 de desembre de 2008 | 22:29h

  La comunicació, petar la xerrada, persona a persona, no es pot substituir per a res.

  Respondre aquest comentari

• Tu hauries gaudit molt amb l’Ala Littoria

  x | esborrar | diumenge, 14 de desembre de 2008 | 14:03h

  El hall de l’aeroport era el menjador de l’hotel Miramar, i les pistes d’enlairament i d’aterratge, les senyava l’hidroavió amb la seva trajectòria. Dos vols directes a Roma i dos a Milà des del port de Pollença… Només era llevar-se les espardenyes i dir “avui no vindré a dinar; dinaré a Roma”. Abans de l’any 1942. Els hidroavions d’aquesta companyia (civil) estaven amarrats al mollet de Miramar.
  Que no me diguin que ara estam més ben comunicats.

  Respondre aquest comentari
  • … i tant !

    rginer | esborrar | diumenge, 14 de desembre de 2008 | 17:01h

    He acabat de dinar al restaurant Galaxó i ja estic a punt per enlairar-me en un hidroavió de l’Ala Littoria per volar a Pollença; una paradeta per prendre un te a l’Hotel Miramar i continuar rl vol a Roma, on m’esperen per sopar. Ja he arribat al mollet del Miramar i mentres fan una mica de neteja i jo em prenc el te, vaig mirant l’horitzó i el Cap Pinar. Avui no es pot veure el cap Ferrutx. Ep …. marxo, que ja m’està cridant el personal de l’Ala Littoria … em pareix que no tindrem gaire bon temps, però de fet, a mí m’agrada pegar bots mentres volem.

    Respondre aquest comentari
    • Possiblement que el te te’l faci mumare

      x | esborrar | diumenge, 14 de desembre de 2008 | 19:06h

      Si efectivament és ella, escalfarà la tassa i el plat encara que sigui el mes d’agost… Ah! I les torrades, una delícia, amb pa de motlle que ha fet ella. El llesca amb una ganiveta Campins, com si fos pa mallorquí… I la mantega no fallarà, encara que sigui mallorquina. Sense renegar de l’oli d’oliva, jo no he conegut cap més mallorquina amb tanta fe en la mantega

      Respondre aquest comentari
      • .. he arribat a port

        rginer | esborrar | dilluns, 15 de desembre de 2008 | 07:05h

        Els bots mentres volàvem en mig de la tempesta no m’han fet res de mal, he continuat saborejant les llesques de pa de motlle amb mantega mallorquina (mai pa amb oli si prens un te, on s’ha vist ? ), i malmalada de figues. El te, un puerh de qualitat. Sí va ser ta mare que d’això en sap molt, qui me’l va servir, i penso que la filla continúa el seu estel.

        Respondre aquest comentari