Chào ông Viêt Nam

Sense saber-ho, em vaig trobar viatjant en el metro línia verda, no. 3, ahir tarda. La gent entra i surt, famílies, gent jove, gent gran, turistes, és un bon lloc per anar observant les expresions de la gent. De sobte van entrar un grup d’homes i dones i un d’ells va fer una presentació: Som poetes !!  Van començar a recitar poemes; el primer amb clar accent valencià i fins i tot ens va cantar amb una veu potent. Tots els passatgers astorats. Amb ells viatjàven una bona colla de seguidors. No sé dir quans poetes hi havíen ni quans seguidors, però per a mí eren un munt.
Sense llibres, amb la veu ….  La poesia és de tots. No sé si tothom, crec que sí, en aquell metro ho va entendre, però sí que vaig observar les seves expresions. De ser una mica avorrides, serioses, inexpresives, escoltar poesia els va fer canviar immediatament.
Després, al vespre a casa, he llegit que es tractava d’una de les moltes activitats dels poetes que s’organitzen aquests díes amb un nom una mica pompós : ‘ La Revista underground metrotransportada’ …….
La Marató Joan Salvat-Papasseit a la Catalònia va ser tot un èxit. No va haver-hi cap espai de temps buit. La blocaire Na Montserrat ja sap que vaig recitar en nom d’ella, en silenci, algunes paraules ……
La fotografia la vaig fer en un parc, en el mateix barri on va viure na Mercè Rodoreda. Un dels set turons de la Ciutat; tranquil, enfilat, on pots seure i prendre la fresca i …. llegir poesia.