Un viatge somiat
L’any passat vaig escriure un apunt de Mrauk-U i Sittwe, Birmània. Enguany tinc previst fer el viatge, no podré arribar a Sittwe, però viatjaré per els països del sudest asiàtic durant dos mesos. Estic recordant els comentaris que Na Xesca Ensenyat m’escrivia i en aquest li tinc una especial devoció. De fet vam fer un viatge somiat per les dues, sobretot ella. L’intercanvi de comentaris han estat sempre emocionants i alliçonadors.
Cal mirar endavant, perque els records sempre els tenim ben a propet i ens fan reflexionar i ser conscients d’on som i que hem de fer. Són de fet lliçons de l’universitat de la gent del carrer, dels amics, del món; no és pas nostàlgia. No ho sóc de nostàlgica; el que ha passat ha passat i miro el dia que fa avui, el meu gerani que no li falti aigua i llum, i avui diumenge matí, amb un sol lluminós i un cel blau ( … i grana tot s’ha de dir ), vaig a desgranar pèsols del Maresme i a començar a cuinar una sípia per dinar.
Us deixo l’apunt ….. i els comentaris no deixeu de llegir-los.
Senzillament ”clickeu” a:
Noia, quina enveja, quins viatgets que et claves, eh?…
Em fa gràcia que la nova coneixença que hem fet a través dels blogs, sigui la de la germana d’un antic company meu del “cole”…
No sé a que et dediques, però poder fer aquests viatges tant fantàstics segur que ha de ser meravellós.
Jo ja veus que m’haig de limitar a viatjar una mica més aprop, per les espanyes o per algun país proper.
Que gaudeixis molt…