Chào ông Viêt Nam

Dema el vol de la Singapore Airlines em portara novament a casa meua. Sis setmanes intenses. Bloc ple de notes. Societats i cultures diferents. Bona i mala gent. Injusticies. Corrupcions. Unitat dels pobles. Treballar i lluitar per una societat mes justa. Natura. Aire. Nuvols blancs. Flors. Pluja intensa. Rius. Fe. Donar i rebre.
Rebre i no donar res a canvi. Pobresa. Riquesa insultant. Paisatges. Moments magics. Shwedagon. U Bein. Taung Ywar Thit. Bawditataung Monastery. Mingun.
Xishuangbanna. Bosc tropical i arbres de te. Mercats. Gent. Temple de la Literatura. Museu de les Dones Vietnamites. Musee des Beaux Arts. Gelat de mel de Sapa. Hoan Kiem. Green Lake a Kunming i ……… Ha Long.
Minh, Sunil, Stone, Thuy, Tuyet, Wisara, Thitsar, Nandaw, Koo Thay, U Kawtinnya, U Eindaw, U Awbarsa, Mai, pares de MoeMoe, tres mestres joves de pre escolar, joves estudiants d’angles, nois i noies desconeguts amb qui he parlat, i Amadeu, gran amic, i ja convertit en un ciutada de Ha Noi. 

Vaig arribar ahir tarda de Mandalay a Yangon i estic descansant en un petit hotel lluny del centre. Un petit oasi. Aqui si puc escriure aquest apunt curt, abans de tornar. A Birmania encara no tenen un acces normal a internet.
He pogut llegir amb alegria, com el nostre proces d’independencia va per bon cami. Haure de canviar el xip rapidament quan arribi.