Chào ông Viêt Nam

Arran de rebre un email d’una amiga des de Hà Nôi, na Nguyen Thi Yen Vu, he tornat a llegir i a veure instantànies d’aquesta celebració tan i tan important per el poble vietnamita.
Na Vu escriu : — Estic preparant el Tet per la meva nova família. Ahir vaig comprar un arbre, un presseguer florit molt bonic i moltes flors. Demà aniré de compres amb el meu home,  per decorar la casa (vaig anar al seu casament mentre era a Hà Nôi el novembre passat !). Flors de diferents colors, branques de presseguer i d’albercoquer, un arbre Kumquat. Tot està submergit en flors, fa calor, ja que la temperatura a Hà Nôi és molt alta, 32º, una calor mai experimentada en els últims anys ! La nora i nova membre de la família que soc jo,  ha de cuinar el Tet. T’agrada el bahn chung ? L’has tastat ? La meva mare és ara al poble (província de Bacninh) per preparar el Bahn Chung que no pot faltar en cap de les llars i l’ajuda la meva àvia. Una pena que jo no he pogut anar-hi. Els ingredients són des de les fulles verdes del plataner, fins l’arròs glutinós i carn de porc, i mongeta verda i pebre, tot embolicat amb les fulles i al forn. Deliciós. Saps, Tet és el moment en que tota la família, els que hi són i els que ja no hi són, es reuneixen durant els tres díes. Tothom esperem aquesta festa amb delit’. —
Fent un clic per obrir un correu, apareix aquest text en pantalla. Emociona. Vas conèixer personalment a Vu, el seu home i la família el dia del seu casament; impensable si faig una ullada al passat de poder acompanyar a persones que has conegut amb un senzill clic, en un dia important de les seves vides, i d’un mon virtual travesses la frontera al mon real, tan i tan al.lunyat del teu país.
M’agrada que m’expliqui aquest treginar del Tê’t. Els clics poden ser silenciosos i de vegades ho són, durant una temporada, i està bé. És com esperar la carta que mai arriba o arriba molt tard perque el correu no funciona bé o el remitent viu molt, molt lluny. Fent un clic al meu cervell, quan sóc fora de viatge, recupero aquesta petita emoció de comprar una postal, escriure, anar a correus, posar-hi el segell i cercar la bústia. De vegades arriben a destí, d’altres no.
L’amic blocaire que compra el ‘cafè en gra’ ahir ens va regalar un apunt magnífic i m’ha fet pensar. El clic  es un copyright que m’he permès transcriure’l en aquest breu apunt.

Avui lluna nova, Nou Any Lunar, Tê’t Nguyên Dán ….. vol dir senzillament, a trenc d’alba …. comença un Any Nou, tenim un any més, nou, diferent, i la vida continúa i mai es perd l’esperança de viure-la en plenitud.

Una instantània de Hà Nôi, molt comuna en qualsevol dels carrers, sobretot del Barri Vell on ara mateix m’agradaria ser-hi.