Seguim a Girona.
El Museu del Cinema recull tota una sèrie d'objectes que expliquen la evolució històrica del 7è. art, des de les ombres xineses fins a les tècniques modernes.
Hi podem veure i experimentar el principi de formació de la imatge dins d'una cambra fosca, conèixer en detall cóm funciona una llanterna màgica, i veure l'evolució tècnica de les càmeres cinematogràfiques.
Finalment, desfilaran davant nostre, imatges i retrats dels principals mites del cinema de tots els temps.
Exposició fotogràfica al voltant del centre de Badalona
Com molts de vosaltres ja sabeu, la fotografia ocupa un lloc destacat en les meves aficions, així que ja fa un temps que donava voltes a la idea de poder mostrar un recull d’imatges amb la nostra ciutat com a tema.
Em fa molta il·lusió doncs presentar-vos aquesta petita exposició que s'inaugurarà el proper divendres 5 de Febrer al Centre Cívic Dalt la Vila, i que està feta sobretot des de l’estimació per Badalona.
Tots hi sou convidats!
(Us deixo a continuació el text explicatiu de l'exposició) ...
Girona. Una de les ciutats de Catalunya que ens captiva especialment:
El Call jueu, la Catedral, els Banys àrabs, les muralles, els rius que la travessen, i una infinitat de racons dins els seu nucli medieval, escales, porxos, ... olor de pedra centenària...
NIT DE REIS : A Badalona encetem la "CAPITALITAT DE LA CULTURA CATALANA 2010", amb l'acte de la cavalcada de Reis, aquest any amb noves carrosses i una posada en escena ben lluïda, tal i com es mereix una retransmissió per televisió.
Malgrat la crisi que s'allarga, el desànim o la incertesa, que el nostre esperit i empenta durant aquest 2010 es mantingui tan viu com una sortida de sol enmig d'un camp d'oliveres. PER A TOTS VOSALTRES, ELS MILLORS DESITJOS DE SALUT I PROSPERITAT PER L'ANY QUE COMENÇA!
L'editorial conjunta publicada aquest passat dijous 26, en la qual dotze diaris catalans es manifesten sense cap complex i en primera plana en defensa de l'Estatut i de la dignitat de Catalunya, hauria de fer reflexionar als nostres partits polítics, que s'entesten a mantenir les seves picabaralles estèrils entre ells, i que no ens condueixen a rés.
.../...
Paratge que va captivar al polifacètic pintor Santiago Rusiñol, de ben segur per les variades tonalitats de verds i grocs, els contrasts de llum i ombra, i la seva frescor humida...
Amb una visita pel centre de la capital emmurallada de la Segarra, on hi destaquen els emblemàtics edificis de la Paeria i la Universitat, ens podem fer de seguida una idea del seu passat esplendorós.
Però potser resulten encara més atractius altres indrets com el carrer Major o la plaça de Santa Anna amb la façana del Casal.
També petites troballes com el carreró de les Bruixes o el carrer Buida-sacs, amb passadissos i escales en penombra, configuren un atractiu nucli històric que ens transporta a l'època en que Cervera era gairebé capital de Catalunya.
Demà s'acaba el XXIè. festival de foto-periodisme "VISA POUR L'IMAGE" de Perpinyà, el qual hem pogut visitar aquest any per primer cop.
Es tracta d'una sèrie de reportatges fotogràfics, la majoria realitzats en països en conflicte armat o que pateixen les seves conseqüències.
En poques hores es van acumulant a la nostra retina seqüències d'imatges impactants, sempre acompanyades de la corresponent explicació o relat a peu de foto, generalment, impressions dels propis autors.
Així, per exemple, hem pogut assistir entre d'altres a esdeveniments com:
Aquest estiu en que la famosa crisi ens obliga a unes vacances més casolanes, és un bon moment per recordar-ne d'altres de més lluïdes.
Com per exemple ...
Aquesta frase del científic naturalista Jordi Sabater Pi sempre m'ha captivat.
En motiu de la seva mort aquesta setmana, voldria que aquest post representés un petit record a la seva figura, que destacava sobretot per la senzillesa característica dels grans savis.
La frase, que ell, com a bon dibuixant de la natura, hauria dirigit inicialment a fomentar-ne el seu coneixement i respecte, es podria de ben segur extrapolar també a altres àmbits de la vida i del nostre entorn quotidià.
Fotografia : Barcelona, plaça de Vicenç Martorell (Barri del Raval)
El següent enigma ens vé de la càmera viatgera de la Roser Giner, amb aquesta fotografia provinent del continent d'Austràlia.
Es tracta d'una muntanya? ... o de la panxa d'alguna espècie animal autòctona? Quin significat donaríeu a la petita línia d'arcs que s'hi insinúa a la part superior?
Fixeu-vos hi bé, per que, tal i com assegura la Rosa, la imatge resulta més enigmàtica del que sembla.
Acabo d'enllestir aquest assaig de la Patricia Gabancho, on hi planteja un escenari realment versemblant d'un nou Estat Català, ja per l'any 2010.
L'esdeveniment s'analitza de manera retrospectiva des de l'òptica del 2037, és a dir, amb 27 anys de bagatge en solitari com a país.
Mitjantçant entrevistes a dirigents polítics del moment, i amb hipotètics retalls de premsa de l'època de la separació, es va disseccionant tant el procés de escisió amb Espanya, com els anys posteriors de construcció nacional.
El llibre resulta interessantíssim, ja que s'hi van desgranant els principals elements en joc: .../...
Seguint amb la tònica dels últims apunts estiuencs, podeu veure en aquest post una escena freqüent de la nostra costa badalonina, on hi sovintegen els temporals de llevant.
La imatge és d'un dels últims d'aquest any, amb una mar sempre engrescadora pels surfistes, i com no havia de ser menys, pels afeccionats a la fotografia.
Al llarg del passeig marítim d'una important població de la Costa Brava, - ja són moltes pistes -, hi podem trobar aquesta decoració d'arcs de ferro forjat.
Enigma senzillet: "De quina població es tracta?"
(recordeu que no s'ha d'esmentar directament el lloc, sino arguments que avalin que coneixem ón és).
Bon estiu a tot-hom!
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
7 de Febrer 2010
