Têt – Guarir ferides
La República Democràtica de Viêt Nam ( RDV ) té encara ferides obertes entre el Nord i el Sud. Però a poc a poc es tanquen i tothom té la sensació que d’aquí a pocs anys es podran guarir per complet.
La paraula têt té el seu origen de la paraula tièt, literalment, la interjecció d’una canya de bambú, la conjunció, la unitat.
És el moment, els díes, on existeix una transició entre les estacions o les èpoques i és sobretot la conexió en la que tothom es retroba i conviu.
Però encara avui a Viêt Nam no ha arribat la llibertat d’expressió en la seva totalitat i els vietnamites del sud que van fugir no tots ténen la mirada posada en el nou Viêt Nam.
Lentament, sense presses, es van aconseguint fites importants i són molts ja els vietnamites que tornen a casa
per aquestes festes.
El Têt és el començament de la primavera. És el moment de reafirmar-se en els principis morals i ètics d’un mateix. De fer-se perdonar per les malifetes, de pagar tots els deutes, de celebrar un nou any del seu naixement. El medi ambient i la terra han de ser purificades i per això es poden veure molts rituals en aquest sentit; rentar-se els cabells ( no es veu cap dona o noia vietnamita amb els cabells curts !!), netejar bé les figures de bronze o els mobles, plantar nous arbres, flors …..
No pot faltar un proverbi relacionat amb el Têt :
– Els arbres ténen arrels; l’aigua brolla de la terra, i quan beus aigua d’una font, no hem d’oblidar mai el lloc de les deus – . El sentit d’aquest proverbi es posa de manifest en els rituals i ofrenes per els familiars ja morts i que van treballar amb gran esforç perque avui tots puguin viure millor.
La foto d’aquest mosaic fet per una nena a Nha Trang em va semblar significatiu; prou de guerres, genocidis i ecocidis i respectar l’ésser humà i les seves llibertats i independència i no malmetre la natura.