Teixidores de bambú a Viêt Nam
Sí, es treballa en moltes iniciatives que es desconeixen i no apareixen mai als diaris. En els meus viatges a Viêt Nam ja vaig copsar que la majoria de la gent dels pobles, de les muntanyes, de la costa i també de les grans ciutats podíen viure i ser autosuficients.
És aquest un país que no surt gaire a les planes dels diaris. Ells van fent, volen consolidar la seva nació i cultura i veritablement han passat pàgina de totes les diferents guerres que han patit, i que han estat moltes i cruels.
És clar que és un país on només hi ha un partit, el comunista, al que jo anomeno ‘comunista a la vietnamita’. Cada dia llegeixo notícies de la premsa de Hà Nôi, dos a tres diaris. Hi ha de tot. Però el que llegeixo i crec entendre és que no volen de cap de les maneres ser ‘els tigres d’Àsia’ o el ‘país emergent i potent’. No desitgen de cap de les maneres perdre la reunificació del país, la pau que tanta mort els va causar i que van conquerir l’any 1975. No volen de cap de les maneres que la gent torni a passar gana.
No volen de cap de les maneres ser colonitzats. Desitgen viure en pau, treballar, amb els seus errors i els seus èxits. Però, independents.
Aquest és un video on podeu veure un grup de dones d’un poble, teixidores de bambú. Els asiàtics ténen una habilitat fantàstica en utiitzar els peus per qualsevol feina.
Una d’elles volia marxar a Taiwan per treballar i guanyar diners, les altres no havíen fet mai aquesta feina. El grup va convèncer a la dona de no marxar, de no deixar a la família, de viure al poble. Ténen una idea molt clara: Una persona sola no fa res, juntes ho aconseguirem.
No han de marxar del poble. És interessant quan van a visitar la fàbrica on fan els acabats i exporten els productes arreu del món. Veuen amb orgull que la seva feina paga la pena i a més reben uns diners necessaris per viure, i no han de marxar fora. Al final del video ja ho podem llegir; les làmpares les podem comprar a Ikea ……
Fotografia: R.G. Bambú vora del riu Tay