Chào ông Viêt Nam

Ahir tarda vaig anar a Barcelona; encara em refereixo a Barcelona, quan vaig caminant des de casa travessant Gràcia, baixant per l’Eixample i arribar a Ciutat Vella. Sense parar, i caminant lentament, puc emprar uns 45 minuts del meu temps … però molt ben aprofitat ! A més vaig fer moltíssimes paradetes mirant amunt i admirar els balcons, els finestrals, l’arquitectura de les cases, sobretot de la dreta de l’Eixample.
El Palau Quadras, on es troba Casa Àsia i on hi vaig sovint a la seva biblioteca. Baixant per Pau Claris, no puc evitar de fer una ullada a Vinçon. Faig un gir a l’esquerra i continúo caminant per Roger de Llúria, arribo al carrer Aragó, ara net i polit, sense els fums de les màquines de tren quan encara estava al descobert (com xalàvem els infants en veient passar els trens!); passejo per el passatge Mendez Vigo on encara es troba la Casa degli Italiani i davant un edifici que de petita vaig visitar amb la meva mare; el consultori del Dr Arruga. Recordo el moment de pagar la visita, el Dr Arruga es va mirar la meva mare de dalt a baix, i en veure el seu vestit, i el meu, humil, li va fer un preu assequible i baix !!
Em trobo amb el petit passatge Permanyer, un oasi en mig del soroll dels carrers tan transitats. Al fons els jardins de la Torre de les Aigües.
Ara s’han recuperat molts jardins dins els espais interiors dels edificis (dissenyats per en Cerdà) i  oberts al públic; jardins de Jaume Perich, de Maria Callas, Sofia Barat…… Cantonades impresionants, on en Cerdà les va projectar rectangulars on tenim els ‘colmados de la cantonada’ i altres botigues, amb la vorera molt més ample per guanyar espai per el els ciutadans.  A casa sempre havia d’anar al ‘colmado de la cantonada’ del barri, a comprar la sal o sucre que l’àvia s’havia oblidat ! Ara penso que el senyor Cerdà va ser tan avançat que en preveure el tràfic de cotxes, les cantonades van ser dissenyades perque quan circules de Besós a Lobregat o a l’inrevés, sempre podem veure els cotxes que baixen de Tibidabo a Mar o a l’inrevés. Una genialitat ! I no diguem de l’amplada dels carrers, la superfície dels habitatges i sobretot els jardins de les illes on et pots trobar amb el silenci que cerques per llegir o senzillament badar.
Arribo davant la botiga centenària Ribes & Casals,  al carrer Roger de Llúria, molt a prop de Plaça Urquinaona. Quantes vegades hauré anat amb la mare o la padrina a comprar peces de teles per confeccionar els vestits de la família !  
Abans, però, vaig fer una ullada a la Casa Calvet de Gaudí al carrer Casp. Li tinc una especial estima a aquesta casa, amagada, preciosa i en un dels seus balcons hi vaig veure un llimoner !!!!   És l’arbre que voldria tenir, el primer de tots, en un jardí o en un balcó. Quin goig poder agafar les llimones directament del ‘teu’ arbre !
Arribo a la Plaça Urquinaona per continuar per Via Laietana fins arribar a la Plaça Sant Jaume, però passant per el Palau de la Müsica, carrers  Copons, Ripoll, Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Rambla, Pi, Placeta de Josep Oriol, Banys Nous, Call i Plaça Sant Jaume.
Aquest passeig val un altre apunt. Evidentment la passejada va ser de dues hores, perque no m’en vaig estar de fer fotografíes en una tarda plàcida i lluminosa. 
Com m’agrada la meva Ciutat !