El problema de no tenir temps és saber que tens una oportunitat de fer un camí de quasi 65 kms en plena natura, cinc o sis díes caminant, però que no el pots fer, perque els díes s’han acabat i has de començar el viatge de retorn a casa, més de 22 hores de vol. Però quan això passa, no m’amoïna; aprofito el temps, cada moment, cada instant, i m’endinso en els llocs intensament. Faig un ‘tastet’ del que és aquest camí i en la meva imaginació començo a caminar aquests 65 kms que em separen del llac Dove a Cradle Mountain fins el Llac Saint Claire.
Després una vegada sóc a casa i llegint els meus apunts, mirant les fotografíes, cercant informació i referències, penso que és un viatge de cinc díes, caminant, envoltada d’una natura que impresiona i com ja he dit en un altre post, on l’ésser humà no ha posat la seva petjada per especular.
He fet aquest camí, en el meu món imaginari, i ara hauré de fer viure les impresions d’aquesta llarga caminada per etapes, i sobretot la preparació, que és molt important.
”””Com arribar-hi; fer la reserva; organitzar el recorregut; cabana o tenda; intendència; fer la travessa individualment juntament amb altres persones o amb guíes; material; averiguar si els camins són molt costeruts; si plourà o no. Preparar un viatge o una excursió de muntanya és tota una litúrgia. Quan ja ho tens decidit, comencen els preparatius i ja ets a punt de marxa.
De moment ja sóc a Cradle Mountain, a la cabana d’al.lotjament reservada, i a punt de sortir per els caminets fins la entrada del parc on s’ha de fer l’inscripció, pagar les taxes d’entrada al parc i els serveis del recorregut. Tinc el plànol entre les meves mans, i vaig fent el recorregut. Assenyalo els llocs que em semblen interessants.
He tingut sort de poder confirmar la meva inscripció, ja que el Parc té un nombre màxim de persones per fer aquest camí i seré amb un petit grup de gent jove d’Adelaide i una parella de Nova Zelanda i una altra de Suïssa acompanyats per un guía. Crec que és el millor i més segur, i sobretot caminar amb una persona experta i conexeidora de qualsevol racó del Parc.
És cert que tant a Tasmània com al continent, són veritablement una mica neurastènics pel que fa a les normes i prevenció de la natura.
Recordo a l’Illa Kangaroo a la platja dita ‘ Bay of the Seals’, que només podíem apropar-nos als lleons marins que eren a les platges a set metres de distància, ni un centímetre menys …. jo m’hi vaig apropar fins, crec, cinc metres i el xiulet d’un guarda erm va cridar l’atenció ! Entenc que cuidin el medi ambient, i que els animals estiguin protegits, però de vegades ….. em sentia com una persona vigilada i presonera.
Ja tinc els diners a punt per pagar les taxes per fer la travessa ( 150 dòlars austraians ) i que ajuden per el manteniment d’aquest immens parc de Cradle Mountain.
Sobre el llit he anat posant tot el que crec hi hauría de ser dins la motxilla. Sempre practico aquest sistema, perque una vegada és tot sobre el llit faig una tria i deixo el que és inútil o no en tinc cap necessitat, i per eliminació, em queda una motxilla bona de carregar, amb no gaire pes, que per la meva edat és important.
El fet d’anar amb un grupet acompanyat de guía, m’estalvia de portar el fogó de gas, el sac de dormir i la intendència. És a dir, faré de portadora, però tot està ja calculat.
Ja és de nit i surto de la cabana per anar a fer un mos al pub de l’hotel que és més barat.Els pademelons i els wombats i suposo que algún dimoni i també el possum estàn ja corrent entre els arbres, però jo segueixo les llumetes que són al costat del caminet de fusta i que em porta fins el pub. Fa fred, gela més aviat, i el foc del menjador s’agraeix. Una bona sopa, ben calenta i una pizza de salmó d’aquest mar tant fred de l’illa i a les nou del vespre ja sóc al llit. A la cabana no hi ha ni televisió, ni telèfon; només un telèfon d’emergència al costat de la porta d’entrada. Silenci absolut. Faig una última ullada a les instruccions i recomanacions per fer aquesta travessa a peu per un dels llocs més impresionants i bonics de l’illa.
Demà començarem el recorregut i estic nerviosa. Primera etapa : ‘Visitor Centre Cradle Mountain National Park’ fins a ‘ Waterfall Valley Hut”.
10 kms – 6 hores – Desnivell: Comencem a 900 m, pugem fins a 1.200 m i baixem a 1.000 metres.
La foto correspón a una servidora, sentada al costat de la llar de foc ( de gas ) estudiant i llegint el que em puc trobar pel camí.
””’
Hi tens la mà trencada en això virtual. Primer els musclos, ara caminar per Tasmània, dell llac Dove fins al llac saint Claire, i jo, que no cobro res per apuntar-me a un viatge imaginari, a tot allò que mogui les neurones i les aletes amfíbies que hem oblidat que tenim. Ja veurem si hi arribo… Vaig a cercar la motxilla. Molt bon dia.
Tant per tant, fins a tocar-li el llom i tan és que piulin com que xiulin. Transgressió! No podem restar impassibles davant la pretensió de convertir tot l’espai natural en un Parc Antinatural