Newman’s Own – Negoci i filantropia
Filantropia: Amor envers als nostres semblants. Així, un filantròpic, un somiador, una bona persona, va viure vuitanta-tres anys, Paul Newman. Ahir amb la notícia de la seva mort, només vaig poder escriure un petit apunt per recordar les seves pel.lícules, la seva feina com actor que tant em van fer somiar. Tots els amants del cinema coneixem les seves pel.lícules. Avui voldria, però, retre-li un homenatge a aquesta persona que tant i tant ha fet per els més de 14.000 infants que han rebut i reben ajut gràcies a la seva filantropia. La Newman’s Own Foundation, amb el seu negoci de condiments alimentaris ecològics, destina tots els guanys per col.laborar i ajudar a infants malalts del seu país i també a Àfrica, Europa i Àsia. Si no he llegit malament, en els vint-i-cinc anys d’existència de l’empresa, han destinat més de tres-cents cinquanta mil.lions de dòlars dels beneficis ( el total ) per ajudar als infants i la gent que més ho necessita. Una persona amb convenciments propis, educat i coherent amb les seves idees ( va ser enèmic acèrrim de l’ex presdident Nixon ); sempre al costat de la seva dona, la gran Joanne Woodward, ha contribuït una mica més a creure en les bones persones. Em recorda molt a la gran Audrey Hepburn. Una altra persona dins el món convuls de l’espectacle i amb un gran amor envers als seus semblants.
Sempre m’agradat aquella mirada. Com tu molt be dius l’home impossible, per mi un dels millors.
Sabia que era un home fidel i que feia molt bones obres, però desconeixia tanta feina feta,(ell la podia fer i es d’admirar).
Sempre ens quedaran les seves pel.licules per recordar-lo.
Ha mort amb dignitat. Tant de bo n’hi haguessin mé com ell.
La mirada d’una potència benefactora com la d’en Paul Newman es multiplicaba, encara més, en la mirada de llum, aigua i amor, de la seva dona, la Joanne Woodward. Aquí la clau: quant dos és u i u som tots.
Recordem amb molt d’amor també a l’Audrey Hepburn.
No conec la legislació nordamericana però sí l’espanyola. I el tema de les fundacions sempre ha estat molt polèmic perquè, sovint, és una manera més d’aconseguir fons públics, estalviar-se impostos i de traslladar despeses personals a les despeses d’estructura de la institució. Com en el cas de les ONG, sempre ens queda l’esperança que la major part dels recursos arribin a l’objectiu principal de la fundació, en el cas de l’actor, els col·lectius més desfavorits… Gràcies, senyor Newman.