Chào ông Viêt Nam

Febrer és un mes malenconiós, o així em sembla. L’avantatge és que és el més curt de l’any. Demà dia 2, treuré el pessebre. És el que he vist fer tota la vida a casa … desar el pessebre el día de la Candelera, fins el proper Nadal (dia 13 de desembre-Santa Llúcia). Si la Candelera plora l’hivern és fora, si la Candelera riu l’hivern és viu. També ho he escoltat de sempre a casa. De fet, febrer és un mes de molt hivern, molt fred. Encara recordo un any,  jo era petita, i la temperatura va arribar fins a -5º … i les canonades es van trencar, i no vam poder tenir aigua durant molts de díes.

En aquesta meva nova vida ‘asiàtica’, és el mes del nou any. El proper dia 13 de febrer, celebraran la gran festa del Têt a Viêt Nam durant tres díes i la gent ja va comprant les branques en flor dels albercoquers i els presseguers per guarnir les cases. Aquest és l’any del ‘Tigre’ …. indecisos, flexibles, s’acomoden a qualsevol situació, rei de la jungla.
Aquest matí tampoc ha vingut la merla. Va aparèixer fa unes dues setmanes, però el fred sembla que l’ha fet tornar a cercar un bon aixopluc. Les mimoses comencen tot just ara a florir, una mica més tard que de costum.

Escolto novament ‘La flauta Màgica’ en un video de You Tube de la pel.lícula de Bergman. Una meravella. A més canten en suec; no us sona millor que l’alemany ?
I també llegeixo a en Màrius Torres ….

Mozart

Enduts d’un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldríen, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d’un ordre en moviment,
ràpida, lliure ….
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure !

(… llegiu més .. el video és tot just al text  )