Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Matí de Sant Joan

Publicat el 24 de juny de 2008 per rginer

Crec que és la primera nit de Sant Joan que he estat sola. He fet un exercici de memòria recordant tantes i tantes revetlles; les del terrat de casa amb música dels discs de vinil esperant que algún xicot ens demanés per ballar …. fer volar globus de paper amb l’enrenou d’encendre el cotó fluix amb ‘esprit de ví’ i veure’ls com s’enlairaven o es cremàven; llençar piules, bombetes, trons, correcames, coets màgics; fer la foguera a la cruïlla dels carrers de casa; patir alguna que altra cremada; estar envoltada de gent estimada; menjar les coques del forn del costat de casa; beure les primeres copes de xampagne; menjar musclos, molts; sentir la olor de la pòlvora; veure les falles baixant per les muntanyes del Pallars; ensenyar a amics de la costa andalusa a beure xampagne, que no sidra, i a menjar ‘coca’ que no droga; anar a la platja, els primes banys de l’any; la calor, el foc, una nit curta, recollir les herbes per la resta de l’any per la muntanya.
No ha estat una nit nostàlgica, més aviat tranquil.la i a més en Joan del bar de la placeta ens ha regalat als veïns uns focs artificials magnífics que tothom ha pogut veure desde casa, això sí, amb molts coets i molt soroll ( ai…. en Monty que malament s’ho ha passat ! Encara està ben amagat sota el llit. )

Ha estat una nit ‘diferent’, però no han faltat els musclos, un trocet de coca de llardons i un parell de copes de bon cava. També he anat escoltant música amb el so dels trons i coets, que n’hi han hagut, i molts, aquesta nit.
La merla ja ha començat a cantar fa una estona; encara sento coets en la llunyania i les orenetes comencen a despertar-se. Un grup de gavines molt emprenyades volen per sobre de casa fent molt de soroll, ara és el seu torn.
Un ventet de mar fresquet entra per les finestres i el balconet. És hora doncs de fer els meus exercicis matinals, caminar una mica amb el Monty que encara té ulls d’espantat, després beure un bon cafè ( el que tinc ara és del Yemen, molt bò i recomanable del tot ), llegir El Punt, esmorzar i comença un nou dia amb sol i molta llum; és Sant Joan i aquest sentiment tant nostre ningú ens el pot furtar.
La fotografia correspòn al poble de Saint Aventin amb una falla ja preparada per encendre i il.luminar tota la Vall de Larboust,  quasi quasi fins a Oô.
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari

  1. No conec aquest costum de les falles. La pots explicar un poc més? Les nits de sant Joan van estar màgiques per a tots nosaltres molts d’anys… Mon pare Joan, el meu germà i el meu nebot gran… coques i xampagne… mobles i juguetes velles al carrer, el foc, amunt, amunt i els designis inescrutables que es manifestàven a la nit, el nom de l’amor o el seu ofici…I m’has fet recordar les herbes remeieres d’aquesta nit i els primers banys… Aquest any ja els he encetat. 

    Respon

  2. No se celebra, jo vaig intentar organitzar alguna cosa a la platja fa uns anys però tothom em va dir que si encenia un foc vindrien els carabinieri, i ves a explicar-los que el solstici, que la tradició…
    Des que estic ací, la nit de sant joan m’imagine sempre tota la costa (de salses a guardamar) encesa, veig el dibuix de foc, amb caps i golfs…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.