Chào ông Viêt Nam

Estrany. Silenciós, sí, com sempre. A les vuit del matí el barri semblava no viure-hi ningú. Els carrers i sobretot les dues placetes plenes a vessar de restes dels centenars i centenars de petards i coets que van provocar una nit de Sant Joan, de color, pòlvora, soroll, música, coques, cava i un sopar segons els gustos de la gent. En el meu cas un bon plat de musclos al vapor, esqueixada i un platillo de calamarcets i escamarlans.

Ahir nit va ser d’estrena; una taula i cadires a la petita terrassa del pis mirant al carrer i el cel com s’omplia de llumetes dels coets. Unes guirnaldes i un fanalet. És recomfortant poder seure a l’aire lliure i molt plaent fer el sopar de Sant Joan, pensar un desig, beure una copa de cava molt fresquet i menjar un tros de coca. Dos altaveus ens regalaven bona música mentre les converses eren continuades i plàcides.

Estrany …. sí, perque les tempestes que estem vivint últimament, i les que vindran, en relació a la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre esdevenir com a poble,  el treball, les injustícies, la mala política, de sobte, en aquesta nit màgica s’han apaivagat. Quan tens la llibertat de gaudir de moments feliços, aquests són els que importen en aquest moment. Fer un reset immediat.

Avui pel matí el reset continúa. Placidesa i mirar al cel. El passeig pels carrers del barri ha estat una delícia per en Monty, que, ell sí, ho va passar força malament ahir nit. No, el Monty, un ”avi-petaner”, no està per les noves tecnologíes, ni resets, ni res, ell només vol fugir del soroll dels trons, coets i mascletà.

Fotografia: La coca a punt. Sortida del forn del Vallès Oriental. RG