L’assassinat i la denúncia ….
Publicat el 18 d'octubre de 2010 per rginer
Les flors blanques i vermelles tornen al meu bloc amb ràbia, tristor, i trasbalsada.
Una dona morta i els seus dos fills de 4 i 7 anys també; assassinats per l’home, presumptament, que ha fugit, però ja havia estat denunciat per maltractaments i condemnat a un allunyament. La dona va insistir davant el jutge de retirar la sentència.
Tres cossos en estat de putrefacció des de fa una setmana; abandonats. Una mort de tres persones, dins a casa, com sempre, en mans d’un violent i un covard.
Un condol profond, sentit, trist, molt trist. I denunciar, denunciar, denunciar, denunciar, denunciar … no ens podem aturar, ni la societat tampoc.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
la notícia he pensat: mare, en quina merda de món vivim…
I mira, perquè vegis com tenim el panorama:
En el festival de cinema de Sant Sebastià. En totes les pel.lícules de terror, quasi totes, quan surt la dona perseguida per l’assessí. SEmpre dona i mai home, Doncs bé: quan la victima és arreplegada, matada, degollada, etc etc, quan l’assassí aconsegueix alguna cosa, saps què fa el públic?
Et quedaràs com em vaig quedar jo, glaçada!: APLAUDIR! Tothom aplaudeix.
A mi que em perdonin, eh? NO HI HA DRET!
La societat, com veus, no ajuda gens.
Em perdonareu o no, però ho diré: A més de covard i violent, cal ser mala persona i egocèntric, patèticament i tràgicament egoista… potser també amb una ment deformada per cents d’anys de mala educació acumulada