Chào ông Viêt Nam

….. ara no s’aturin. Són paraules dites per el senyor Daniel Turp, catedràtic de dret constitucional i internacional de la Universitat de Mont-Real fa pocs díes a Barcelona.
En llegir-les he recordat una conversa amb un matrimoni nordamericà un matí del mes d’octubre a l’hora de l’esmorzar en un petit hotelet de Mandalay.

És en aquest moment del dia quan coincideixes amb viatgers d’altres països i comença la conversa. Viuen a Chiang Mai, Tailàndia. Són de Boston, i van voler marxar i cercar el lloc ideal per viure-hi. La conversa va generar un petit debat, perque havíen vist a les notícies de la televisió tailandesa, com a Catalunya havíem tancat una cadena humana de 400 kms per reclamar un referèndum on se’ns preguntés si volíem la independència. Em van fer un munt de preguntes i els hi vaig explicar el procés, com hi havíem arribat i la nostra història, la nostra derrota l’any 1714.

Les seves últimes paraules van ser exactament les mateixes que ha dit el senyor Turp a Barcelona : La Via Catalana va impressionar el món, ara no s’aturin. Guanyareu. 

No sé els seus noms. Només sé que ell és periodista i ha estat viatjant per tot el món. Ara vol descansar amb la seva dona i ha trobat el seu lloc, una petita ciutat del nord de Tailàndia. Va compartir la conversa una dona d’origen xinès, de Taiwan, però de nacionalitat nordamericana, també viatgera i va escoltar molt atentament i encuriosida la conversa. Em va preguntar: I el vostre govern no us deixa fer una consulta per poder decidir vosaltres lliurement si voleu o no la independència ? No va ser la única persona que m’ho va preguntar. A Yangon, també a l’hora d’esmorzar, un viatger escocès, una noia de San Francisco, dos xicots d’Amsterdam, monjos de Birmània, companys de viatge en tren de Lao Cai a Hà Nôi, un pare i fill de Dinamarca i un xicot vietnamita. A Xina ja va ser més difícil per el tema llengua, però sí que m’ho van preguntar després de la conversa, una parella de joves xinesos. En aquest país-continent depèn de qui ho poden entendre o no, i em refereixo al Tíbet i fins i tot al Yúnnan per on vaig viatjar.

Amb els espanyols que em vaig trobar, la independència no va ser el tema de conversa, malgrat la meva petita estelada a la motxil.la, o el mocador del coll i fins i tot la samarreta groga de la Via Catalana.

Avui comença el Simposi Espanya contra Catalunya. Quin enrenou per un títol! Qui ho havia de dir ! Febleses, por, val mes no atiar el foc, fem-ho bé, nazis, vergonya, atac directe, provocació …… mentre els historiadors participants en el Simposi llegiran les seves ponències i en treuran les conclusions històriques. Continuaran treballant, fent la seva feina. Amb tranquil.litat, sense fer sorolls. Uns criden i d’altres treballen. Ningú dels acadèmics participants en aquest Simposi cridarà :  Muera la inteligencia.

Fotografia: Llac Hoan Kiem, centre de Hà Nôi. Placidesa, tranquil.litat, meditar i sempre mirant el futur, sense oblidar el passat. Els polítics a fer la seva feina i deixeu en pau els historiadors i acadèmics que ja fan la seva. I el poble quan calgui, tornarem a protestar i a empènyer.

Bròquil is OVER !