Chào ông Viêt Nam

Ja ha començat Barcelona Poesia. Crec que ja fa tretze anys que va neixer sense sorolls, en silenci, com pertoca. Els aforaments s’omplen. La gent desitja escoltar poesia.
I així tots els anys. Res fa pensar que siguin actes multitudinaris. No hi ha ressons mediàtics que enterboleixin la poesia, però la gent hi és, escolta, llegeix, pensa, reflexiona. Ajuda a viure.
 

Hi han tants d’actes que no saps quin escollir; tots s’ho valen. 
Avui, per exemple, dissabte, 23 de maig, tenim la ‘Marató poètica en homenatge a Joan Salvat-Papasseit’ a la Catalònia, de 10 del matí a 8 del vespre.
Hi han tallers, escenaris inèdits, llocs públics. Els poetes són arreu i tots podem ser-hi per escoltar mots i paraules transformats en poesia.
Diuen que la poesia és minoritària … no ho crec. Requereix temps i el silenci és el millor dels aliats, perque ningú ho sap, però hi som.

        ” C’est faux de dire: Je pense: on devrait dire: On me pense .. Je est un autre”

En Joan Brossa i En Josep Palau i Fabre van fer magnífiques traduccions del poemes de Rimbaud.

Vaig fer la fotografia  de L’olivera de la poesia – Palau de la Virreina mentres anava passejant per la Rambla. Tothom pot escriure el seu poema … com tots els blocaires poetes ho fan i que els lectors llegim …. en silenci.