La paraula de les dones contra la violència: Poesia Pashto a Afghanistan
La poesia en la llengua pashto o paixtus o pakhtuns està creixent i creixent a Afghanistan amb força, per expressar els horrors que pateixen dia rera dia. La guerra permanent, el terrorisme indiscriminat, les bombes suicides, han fet augmentar més i més l’aparició de poemes en la llengua Pashto. La poesia té una llarguíssima tradició en aquest país, i ha estat el vincle entre el poble i la seva expressió més pura per lluitar contra la violència. Els poetes reciten els seus poemes davant la gent que els escolta, envoltats també dels enemics que són sempre presents amb el perill que això suposa per a tots ells.
Khushhal Khan Khattack va ser un guerriller poderós i poeta durant el secle 17è i és, encara avui, venerat, per el poble Pashtus. També el poeta Razhman Baba mort l’any 1711 va escriure centenars de poemes i que avui encara es llegeixen amb emoció.
Joves poetes de tot el país escriuen i descriuen els horrors de la violència. Ells mateixos han estat testimonis de la mort dels pares, fills, germans. Molts d’ells escriuen directament als terroristes o els suicides que amb les seves bombes maten i maten.
Els Pashtum sempre han estat uns guerrillers molt temuts, però mai han estat suicides.
Penso …. com poden entrar amb violència en aquets països amb una història i cultura mil.lenària potències occidentals i veïns poderosos ?? Coneixen la història, la cultura, d’aquest país, Afghanistan ? O se’ls hi en fot ?
Una dona, poetessa, Zarlasht Hafeez, de l’ètnia Pashto, ha pogut publicar un llibre de poesies relacionades amb el què passa en el seu país. La col.lecció d’aquests poemes porta per títol : ‘ Waiting for Peace’ – Esperant la Pau.
Un petit extracte :
– The sorrow and grief, the black evenings,
Eyes full of tears and times full of sadness,
These burnt hearts, the killing of youths,
These unfulfilled expectations and unmet hopes of brides,
With a hatred for war. I call time and again,
I wait for peace for the grief-stricken Pashtuns –
La veu activa de les dones afghanes constaten senzillament els horros de la violència, però també escriuen sobre la bellesa de la natura, del país, de les muntanyes, dels rius, de les nits màgiques. Són cançons i poemes de guerra i honor, vergonya i amor, mort i bellesa.
Que poc sabem de les paraules, de la poesia, de la història d’aquest país Afghanistan. I quantes coses llegim, escoltem i veiem de la violència que no s’atura.
La fotografia és del llibre publicat recentment d’aquesta escriptora i poetessa Zarlahst Hafeez. En l’arxiu podeu veure una fotografía de nenes de l’ètnia Pasthuns, la més nombrosa del país.