La màquina de cosir SINGER
A casa durant anys i anys, el soroll de la Singer sempre era present, des de molt aviat pel matí. La mare cosia i cosia camises d’home, i de vegades no només ella, dues altres germanes també cosíen. Eren altres temps; feina a casa, un no parar durant dotze hores, mentre l’àvia tenia cura dels dos néts i de la feina de casa.
El sorollet ja formava part de la nostra vida. Quan la mare va deixar la feina per decisió pròpia després de més de trenta anys, se’ns feia estrany el silenci a casa. La Singer, però, sempre era allà, en un racó del pis. Va ser la màquina amb la qual la mare s’hi va identificar i va ajudar a tirar endavant a la família.
Per això en veure aquesta fotografía de Hsipaw, ciutat petita a l’estat de Shan, a Birmània, m’ha recordat la vella Singer de casa i de moltes altres llars del país. Sí, quan era a Birmània i després a Viêt Nam l’any passat, en vaig veure moltes de Singer.
Sembla que totes les que van quedar en l’oblit a Europa i Amèrica han acabat al sudest asiàtic i a l’Índia on encara avui són una eina fonamental per la economía familiar.
Fotografia de TE – Leo