Chào ông Viêt Nam

Desconec si en els pobles encara es representen els espectacles dels putxinel.lis a l’aigua, als camps d’arròs.
Segurament sí que hi són presents en les festes populars
d’avui. Però jo vaig anar al Teatre de Hà Nôi a veure aquest espectacle cultural tant bonic com sorprenent.
M’agrada el fet que la cultura rural del delta del Sông Hông, el riu Roig, es representi a les Ciutats.
Es coneix amb exactitud que ja es feien representacions als pobles del delta al secle XII del nostre calendari.
Però no va ser fins l’any 1969 que es va ‘importar’ els putxinel.lis d’aigua del món rural a la Ciutat de Hà Nôi.
‘És el que vaig veure al teatre, però m’agrada imaginar que sóc en un poblet. De fet l’escenari és el mateix, però a l’exterior, en un camp d’arròs.
En un lloc espaiós, davant mateix d’una pagoda i ens reunim una munió de gent que espera amb impaciència que comenci l’espectacle.

El Thúy dính, escenari, està fet de bambú, on es veu la caixa on es mouen les titelles i és sobre l’aigua, i una pared de color verd on es situen els titellaires al darrera dins l’aigua, fins a la cintura. Fan moure els putxinel.lis amb un muntatge molt peculiar de palanques, vares de bambú i frontisses.
Un grup de músics són al costat mateix de l’escenari d’aigua i els tambors comencen a sonar i després els altres instruments de percusió.

Tot és punt de començar i els diferents personatges surten en fila portant diferents banderes. Dues veus, un home i una dona, comencen a parlar i a fer-se preguntes sobre diferents fets que han passat al poble.
Apareix en Têu, un fornit noi de poble, el mestre de cerimònies, i ens farà una acurada descripció de cadascuna de les representacions.
També apareix el bufó que és el mofeta de la resta de personatges, però també de la gent del poble i sobretot dels mandarins i la gent benestant.

Hi han unes escenes veritablement encisadores, com el nen que juga amb el búfal o les fades ballant al sò de les flautes de bambú o les aus fènix començant el seu festeig o un dia qualsevol en la collita de l’arròs o uns infants volent pescar el peix més gran del riu. També es representa tota la història de l’espasa perduda del llac Hom Kien de Hà Nôi com també del teatre tradicional vietnamita, el ‘cheo o tuong’. Són històries rurals senzilles on es demana una bona collita d’arròs i s’escenifica l’amor a la terra i a la natura.
Totes aquestes històries representades per els putxinel.lis moguts per els titellaires dins l’aigua.
La música és importantíssima en cada representació, en directe, amb els instruments del país i unes veus excepcionals.

La Companyia del teatre de Hà Nôi surt de gira per diversos països del món, i crec que han estat a Barcelona, pels anys 1994 o 1995.
La foto que podeu veure són dos ninots titellaires i personatges d’aquest espectacle.
No vaig fer fotografíes durant la representació.

Recomano entusiàsticament anar al teatre de Hà Nôi, el Thang Long, situat al costat mateix del llac Hom Kien i a l’entrada del barri dels 36 carrers.

‘