Chào ông Viêt Nam

Vaig descobrir els escrits de Hû’u Ngoc a la Casa Àsia en un llibre prestat de la biblioteca. Un llibre de 1120 pàgines i només obrir la primera pàgina pots llegir :
‘I wander lonely as a cloud – That floats on high o’er vales and hills – When all at once I saw a crowd – A host of golden daffodils – ‘ – William Wordsworth. El títol del llibre ‘Wandering Through Vietnamese Culture’ és un recull dels articles que Hû’u Ngoc escriu al diari Vietnam News. Jo ja li batejat com el ‘Josep Maria Espinàs’ vietnamita. Tots els meus apunts fets durant el meu viatge són una nimietat al costat dels articles de Hû’u Ngoc, però evidentment m’ajuden a poder conèixer aquest país millor.
Un crític francès escriu : ‘ La force de ce livre est de montrer que la culture et la civilisation du Viêt Nam constituent un ‘vouloir-vivre ensemble’ irréductible aux influences extérieures qui, si profondes soient-elles, ne parviennent pas à en rendre compte dans sa spécificité et dans son exemplarité’.
La força d’aquest país contitueix el voler viure tots junts rebutjant de forma irreductible qualsevol influència exterior.
Ja ho he dit més d’una vegada en els meus posts. Serà difícil, en aquest món tant i tant globalitzat. És una altra guerra que han de guanyar, diferent, però al cap i a la fí, enfrontament. Però tinc confiança que ho aconseguiran.
Vaig comprar el llibre directament a l’editorial a Hà Nôi via correu electrònic.
Hû’u Ngoc és viatger i molt amic dels seus amics, a Suècia, a Estats Units, a França. És traductor i en el llibre de tant en tant et trobes amb poesia alemanya o francesa o anglesa.
Els narcisos són de les meves flors preferides i llegir el poema de Wordsworth només obrir la primera pàgina del llibre ja vaig tenir bones vibracions.
No tinc cap fotografia de Hû’u Ngoc, però sí d’un paisatge tranquil i bonic de Hà Nôi, on en el meu pensament hi aparèixen els narcisos com un ramat inacabable al voltant del llac.