Chào ông Viêt Nam

Si es viu en un país on el govern és un règim militar dictatorial, aconseguir un visat de sortida i poder tornar a entrar al teu propi país, és tota una aventura.

Hem estat lluitant, insistint, aportant tota la documentació necessària, perque el nostre amic monjo pogués sortir de Birmània i tornar, un visat de tres mesos; conèixer món, veure altres països; viatjar per primera vegada lluny del seu poble. No s’ha aconseguit.
M’ha vingut a la memòria el meu primer viatge fora fronteres, any 1956; Suïssa va ser el destí, més concretament el Kanton St. Gallen i el poble d’Unterwasser.

Comencem la història: Els meus pares, treballadors, teníen ja una visió oberta i si podíen aconseguir un ‘raconet’ d’estalvis, preferien que els seus fills poguéssin sortir del barri, de la Ciutat, veure altra gent, pobles, trepitjar la natura, mirar a l’horitzó i cercar-lo, no mirar-se l’ombligo, en una paraula, ni tampoc enriquir les caixes d’estalvis. 

Setembre de 1956, un viatge a Suïssa en tren, tres setmanes, amb l’escola, mixta, noies i nois.  No tothom va poder venir. Algunes noies els hi va estar prohibit, altres per qüestions econòmiques, però es pot dir que vam anar-hi el 90% de la classe. Per aconseguir els diferents visats va ser tota una aventura. El viatge estava previst per el mes de setembre i crec recordar que vam començar a fer ‘papers’ el mes d’abril …..

Descripció del passaport de la fotografia :

Edat: 11 anys. Estudiante. Soltera. Rostro, color de ojos, color de cabello, señas particulares: Según fotografía. Firma del titular. El Gobernador Civil. Jefatura Superior de Policia. P.D. El Secretario General Federico Rodriguez de la Iglesia. Pasaporte válido para EUROPA (excepto Rusia y países satélites), Tánger y Marruecos Francés. O sigui, aquesta part d’Àfrica es considerava Europa ??? Colonitzadors …..
IMPRESIONES DIGITALES – Pulgar derecho, Índice derecho, Medio derecho.
OBSERVACIONES: EL FUNCIONARIO QUE SUSCRIBE, CERTIFICA: Que la fotografía, firma, huellas dactilares, nombres y apellidos y media (¿?) filiación del titular de este pasaporte son auténticos y corresponden al mismo.Firma: EL FUNCIONARIO.
LA VALIDEZ DE ESTE PASAPORTE TERMINARÁ: A los dos años de su expedición.
Barcelona, 20 de Abril de 1956.

VISADOS: ESPAÑOLES : Nº 25132
El titular de este pasaporte queda autorizado para efectuar tres viajes de salida y regreso a España con destino a SUIZA dentro del plazo de CIENTO OCHENTA DIAS a partir de esta fecha, sin necesidad de cumplir ningún otro requisito.
En Barcelona, 9 de Junio de 1956
El Jefe Superior, P.D. El Secretario General. Jefatura Superior de Policia.

Per poder aconseguir el visat, el meu pare va haver de signar i jurar que el viatge era d’estudis i va haver de donar tot tipus d’informacions d’ell mateix i de la família.

CONSULAT GENERAL DE FRANCE A BARCELONE
Nom: Giner Bruñó
Prénom: Rosario  (grrrr, quants anys ‘patint’ aquest nom !!! )
NUMÉRO DE VISA: 41288
Genre de visa: TRANSIT: Sans arrêt, aller et retour. ( cap parada, anar i tornar ¿¿??)
Date de délivrance: 11 Aout 1956
Date d’éxpiration: 11 Octobre 1956.
Nombre d’entrées autorisées: DEUX. 
CONSULAT GENERAL DE FRANCE – BARCELONE. Affaires étrangères. Taxes: 1000 F
Lionel Cadiot, Attaché de Consulat.

CONFÉDÉRATION SUISSE
Le titulaire de ce visa est soumis en Suisse aux préscriptions sur la déclaration d’arrivée.
VISA No. 7773/56
Valable pour une entrée en Suisse jusqu’au 8-10-56.
Durée du séjour: Un mois.  Motifs: Tourisme.
Taxes frs. 3.- Pts. 27.- (Taxe réduction).
Pour le Consulat de Suisse – Barcelona, le 8 Ago 1956 .  A. Hasler
 
Aquest passaport encara el tinc, és una veritable reliquia i he pensat que fora interessant de copiar tot el que figura en les seves pàgines.
Penso ara la feina i els embolics que va tenir el meu pare per poder aconseguir els diferents visats, perque fixeu-vos que havia de tenir una autorització per part del govern militar dictador per sortir del país; un visat de trànsit per part de França i un visat restricitiu per part de Suïssa, i evidentment el passaport.
Un mes abans de marxar de viatge van informar al meu pare que havíem d’anar als Consulats de França i Suïssa per aconseguir els visats. Ingenuament es pensàven que al ser noies i nois d’una escola en un viatge de turisme i estudis, no caldríen els visats … però, no. La UE no existía i el règim militar dictatorial que patíem no tenía cap acord amb aquesta països, suposo, en matèria de trànsits, viatges, desplaçaments, etc. com moltes altres coses.

Després de més de quaranta anys, els països on actualment ténen un règim dictatorial militar, continúen negant els visats als seus ciutadans i si els autoritzen, és perque hauràn d’haver fet un munt de gestions, pagar moltes taxes i amb una mica de sort rebre el passaport amb un segell autoritzant la seva sortida. Paísos tancats, aïllats, en certa manera presons ……
Però, aquesta història ja l’explicaré a la segona part, en un segon post.

 I avui, podem entrar, sortir i viatjar amb molta més llibertat, i de vegades sense passaport, creuant fronteres sense parar ….. i tenir les oportunitats per estudiar, treballar, viatjar, conèixer món, intercanviar experiències, sentir-te lliure, seguir la línia de l’horitzó amb placidesa, sense més.

A Birmània encara no saben ni coneixen aquest sentiment de llibertat ……