El senyor Hieu – Reparador de bicicletes a Hà Nôi
El temps passa molt ràpidament i aviat tornaré a ser a Hà Nôi. Em diràn : ” Lau lam ”
quan de temps ….. Tot mirant les fotografíes a Trekearth he vist aquesta d’un carrer del barri antic de Hà Nôi, el barri anomenat ‘dels 36 carrers’ al costat mateix del llac Hoam Kien, centre neuràlgic de la Ciutat. I m’ha fet recordar els díes passats ara fa tres anys en aquesta Ciutat.
El senyor Hieu te’l trobes a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long molt a prop de l’hotel on vaig pernoctar. No és el barri antic, són carrers importants que et porten del centre fins al Parc Lenin que és una altra meravella on pots descansar al costat d’un altre dels molts llacs de la Ciutat. Repara bicicletes fa més de trenta anys, sempre a la mateixa cantonada. Viu molt a prop no més de cinquanta metres des de fa cinquanta anys. Va nèixer a Hà Nôi l’any 1937 i els seus pares eren treballadors a les ordres dels colonitzadors francesos en la construcció del ferrocarril. Van morir quan ell era molt jove.
Viu sol, no s’ha casat mai. Quan li preguntes et contesta ‘no,encara no’, i atribueix la seva bona salut pel fet de no haver-se casat mai. Ell creu que el matrimoni afebleix, però quan li preguntes per les seves il.lusions contesta molt convençut: ‘ Tenir una bona salut i una bona família, és el més important’. Es contradiu, o no ?
Ell diu que és feliç amb la seva vida i que mai ha esperat res millor per aconseguir la felicitat. Fa la seva feina el millor possible, però admet que ara ja no té tanta feina perque hi han més ciclomotors i les bicicletes van a la baixa. Pot guanyar entre 1 a 2 dolars al dia.
S’aixeca cada dia a les 5 del matí i fa els exercicis com tothom. A 2/4 de 7 del mati ja és a la cantonada per començar la seva feina i no es mou del mateix lloc fins a 2/4 de 7 de la tarda. Menja un bol de pho per dinar. Després de sopar potser fa una passejada fins el llac Hoam Kien a petar la xerrada o a un altre parc. No mira gaire sovint la televisió.
Sembla que aquest tipus de vida sigui avorrit, però per el senyor Hieu és la seva felicitat. No enveja res, no està depressiu, i sembla optimista tot esperant un futur brillant. Fins i tot et pot dir que podria obrir una botiga, però que no ho veu factible.
Quan caminava de l’hotel fins al centre passava per aquesta cantonada i em mirava com el senyor Hieu reparava les bicicletes meticulosament, sense presses.
De retorn a casa, en una llibreria vaig trobar ‘Life in Hanoi ‘ escrit per Pam Scott que va viure a la Ciutat durant molts anys. Una dona australiana que va marxar de Sydney per treballar a Hà Nôi en projectes socials.
Quina no va ser la meva sorpresa quan a la pàgina 18 del seu llibre ens explica la història del senyor Hieu.
Intuició? Casualitat ? Feeling ? Quan torni a Hà Nôi, el primer que faré serà anar a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long.