Denunciar …. i no val defallir
Una dona va morir el dia 26 d’agost assassinada per el seu company. Crec que els tràmits per el divorci havíen començat. Van trobar la dona morta dins a casa, com sempre, o quasi sempre; l’home sembla que es va lliurar a la policia.
La noticia va aparèixer en un racó de la pàgina del diari, petita; ja no és notícia, però crec que són ja 43 les dones que han mort assassinades fins a dia d’avui. I com és habitual també un nombre desconegut de dones mortes, algunes sense nom, i encara no es coneix el seu assassí. Per les estadístiques aquestes dones no compten ….
Actualització: Avui llegeixo la notícia d’aquest mateix assassinat, després de la confessió del marit de la dona, una infermera de 43 anys; el seu botxí, professor d’institut, pares de dos fills de 10 i 11 anys; avui orfes de mare. El pare s’ha lliurat a la policia confessant el seu crim. No hi havia constància de cap denúncia per maltractaments; tan sols uns papers per començar els tràmits d’un divorci. Ja no val dir ‘una nova víctima’, ja és un mal repugnant de tota la societat.
El meu condol i la meva tristor i les flors de sempre; ja vaig decidir de deixar les mateixes, no canviar-les; blanques i vermelles del costat de la porta d’entrada d’una casa d’un país llunyà.
Una abraçada molt i molt gran i solidària