Daw Aung San Suu Kyi – Mare
Publicat el 6 de juny de 2008 per rginer
Aquesta fotografía va ser feta el mes de maig de l’any 1992 a Birmània, quan ella ja no podia sortir del país i els seus fills, Alexander i Kim, van poder viatjar i ser al seu costat. Desde aleshores, no han tornat a estar junts. Precisament, Aung San Suu Kyi va entregar al seu fill gran Alexander, un escrit que li van demanar, perque el pogués llegir ell en nom seu.
Quan la flama olímpica va arribar a Empúries vam poder veure un noi jove, nerviós, emocionat, però amb molta fortalesa, llegir aquest escrit de la seva mare, a Empúries, bressol d’una cultura lliure i demòcrata.
L’any anterior, 1991, també va haver de recollir el Premi Nobel de la Pau que van concedir a la seva mare i llegir novament un escrit que ella li va donar.
És un record, una memòria, però també un homenatge a totes les mares de Birmània que han perdut els seus fills durant més de vint anys d’opresió, exili, crueltat, genocidi, dictadura, execucions i per un cicló que ja fa tot just 34 díes va portar encara més mortalitat i pobresa a aquest poble que promou la no-violència davant la crueltat de l’exèrcit i una Junta que deixa morir als seus súbdits.
Aung San Suu Kyi continúa empresonada a casa seva, a Rangoon, però està al costat del seu poble.
Avui s’acompleixen 12 anys i 226 díes d’empresonament.
No hem de perdre mai l’esperança, però hem d’estar preparats per el pitjor.
Paraules que va dir el 31 de gener de 2008.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari