Chào ông Viêt Nam

Damunt d’una tauleta tinc cosetes que vaig arreplegant, o em regalen, o les compro, en els viatges que vaig fent.

La fotografia de’n S. és a la capçalera i està envoltada d’aquestes petites coses que en un moment, un instant d’un dels viatges, m’ha agradat de tenir-les, d’agafar-les, de amagar-les dins la maleta.

Un trocet de fusta de padauk de Bagan (Birmània), o una closca de macadamia de Lismore, Austràlia, o un trocet de corall de la costa australiana, una estrelleta de mar, molt petita, del Mar de la Xina , la polsereta que em va posar al canell el monjo del monestir a les Shan Hills de Birmània, pedretes de les platges de Nha Trang a Viêt Nam, o Sydney, closques d’arbres del rainforest a Austràlia, restes d’algún estri de les cases de Bagan, qui sap si del secle XII, un cargol petitet de mar de Halong, una closca que ja no recordo què és. Tot dins un petit cistellet de bambú fet a mà i que em va regalar una noia preciosa de l’ètnia Mon a Birmània, i a sobre d’una peça de seda natural que vaig comprar al llac Inlay.

Són petites coses que guardes i tens a casa, damunt la tauleta i les veus cada dia quan t’aixeques i quan vas a dormir.