Avui Santa Llúcia
També guarniré una mica l’estança. El calendari d’advent ja el tinc des del 1r de desembre i cada dia obro la finestra corresponent. A casa tinc una mescla de tradicions del meu país i del que vaig viure a l’escola d’origen centreeuropeu
Les figuretes del meu pessebre les vaig comprar a la Fira de Santa Llúcia ja fa més de trenta-cinc anys. A un artesà, en Daniel i són una meravella. Un artista anònim, popular, que cada any tenia la seva paradeta a la Plaça Nova.
Sempre hi aniré a aquesta Fira, encara que m’adono amb tristesa que hi ha moltes més parades de ninots industrialitzats que d’artesans, però encara n’hi han.
De petita, d’adolescent, de jove, de gran, sempre m’ha fet il.lusió anar a Santa Llúcia …. una caseta de cartró, un animalet, un pastor, una palmera, el suro per les muntanyes. No és que sigui una sentimental, però les figuretes sempre em diuen coses. En tinc algunes que vaig comprar en algún dels meus viatges, a Arles, o a Roma. I també les que em va deixar la meva mare. I com més anys passen més gracies els hi trobo i més significat. El caganer és el de sempre. Té molts anys i no el penso canviar.
Enguany, a Roma, em van regalar una figureta preciosa, feta a Nàpols,
però em va caure aquest estiu i es va trencar. El disgust va ser dels grans. Crec que puc ‘curar’ les seves fractures. Almenys ho intentaré.
He de comprar la molsa i ho tinc fàcil perque al barri hi ha la floristeria Flor de Vent que té de tot. I uns ninotets per anar guarnint el moble del menjador i el vesc que m’han regalat. I continuar enviant Nadales als amics. I sentir tristor, nostàlgia, pensant amb la gent que ja no hi són i veure com de ser un munt de persones al menjador de casa, ara només hi sóc jo i dues persones més.
…… però alegria d’haver estat i ser una persona afortunada, i poder treure les figuretes de fang per tornar-les a posar en el meu pessebre el dia de Santa Llúcia, com mana la tradició. En certa manera aquestes figuretes són el pas de l’any i el començament d’un altre.
De fa temps, tinc el costum de fer col·lecció d’apunts d’altres blocs, que em diuen quelcom d’especial.
Aquest, indiscutiblement per mí, és un d’ells, per la manera com apunta directament a la nostra sensibilitat.
Mentre el llegia, m’han vingut al cap un munt d’imatges i records, sobretot de l’època d’infantesa, en que embadalits anàvem esperant i descobrint, any rere any, les agradables sensacions d’aquesta època nadalenca.
Un petó, i felicitats per aquest pessebre tanc bonic.
Francesc.