Chào ông Viêt Nam

De sobte m’he sentit
tan cansada. No en vull més,
de paraules; m’obsedeixen
i em col-lapsen. Tinc un dolor
a la base del coll de tant llegir.
Em deleixo per sentir-ho
tot amb el tacte.

Fora al jardí, l’aire
m’omple els ulls. Sento
als dits els pètals olorosos
de les roses, el suau vellut
d’un pensament.

La tarda
com una gran anemone
de llum morada, es clou
al voltant meu.

II

Dins de la nit,
en albes de silenci,
confrontem veus,
esquerdes de records.

III

I el temps
a les mans
es torna cera.

I cadascú
l’afaiçona
i se’l fa seu.

                            Montserrat Abelló, Tarragona 1918

Fotografia: Llum morada i vermella. Matí en un portal de primavera. RG