Chào ông Viêt Nam

Les dones a Europa, gràcies a una lluita en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament van passar de ser considerades uns éssers incomplets a obtenir el control legal sobre els seus ingressos econòmics, el control sobre el seu estat civil, la majoria d’edat davant la llei, el dret al vot, l’entrada en l’educació pública, l’accés a les professions liberals, el control sobre la seva salut.

Però la revolució, la lluita no s’ha acabat, no. Perque si parlem d’altres cultures i d’altres societats, la situació de la dona continua estant molt lluny de la dona occidental. I ara en aquesta situació de crisi, d’una guerra entre poders econòmics i polítics, els drets socials són els primers en ser atacats i cal estar en guàrdia. En la nostra societat encara no hem assolit totes les llibertats i les que tenim, les volen retallar.

Avui hi han dones importants en el nostre país …. Teresa Forcades, Carme Forcadell, Muriel Casals, Ada Colau i en aquesta casa de VilaWeb som unes quantes blocaires dones, no gaires, cert, hi ha majoria d’homes ….Anna, Liz, Carme-Laura, Isabel, Marta, Belén, Núria, Maria Victòria, Magdalena, Roser, Marieta, Reyes, Mònica, Marta, Carme, Gemma, Elsa, Pura, Bel, Carme, Elisenda, Maria Dolors, Assumpció, Meritxell … i dones que ens han deixat per fer el seu últim viatge …. Sílvia, Xesca.
Totes parlen amb veu ben forta, totes lluiten, en el seu àmbit, totes hi són, i com diu na Montserrat Abelló en un dels seus poemes: Totes aprenen a dir que NO, perque ja no és temps de plorar ni de lamentar-se, ni tampoc el de cercar excuses fàcils. Hem après a dir que NO.

M’agrada un altre poema de Montserrat Abelló. La poesia és important, molt, moltíssim, i més encara avui, en aquests temps:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Fotografia: Un racó del Parc de Montjuïc. Un matí de diumenge plàcid, serè, lluminós.
Una dona.