Ahir nit davant la televisió
Quasi quatre hores davant la televisió, de les deu del vespre fins a l’una de la matinada.
Canal 33 – Concert de Lluís Llach a Verges. Van ser unes hores d’emocions, de sorpreses, de curiositats, d’un comiat i …. acabar el dia de l’11 de setembre de 2009.
Curiositats en veure les reaccions, les mirades, el no saber què fer de molts espectadors (especialment els politics), però la gent del poble, artistes, escriptors, poetes, joves, dones, homes, àvies, enamorats i … un entrenador de futbol, sí ho sabíen.
Més d’un espectador defugia la seva mirada després d’escoltar les paraules del cantant.
Concert amb paraules veres, poemes immensos, música inoblidable, molt d’amor.
Em quedo amb aquest poema de’n Màrius Torres tot escoltant la música del cantant i una fotografia feta aquest hivern a Ribe, Jylland, Dinamarca :
— Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar,
la nostra pàtria antiga. —
Gràcies Lluís, jo també t’estimo.
Recorde perfectament el dia que el van emetre en directe i que el vaig poder seguir, amb l’E. a la vora, sense perdre’n detall.
Les emocions que desperten les cançons del Llach em van acompanyar durant molts mesos, de manera quasi obsessiva -repetides les cançons durant hores a l’ipod-, quan ella ja no hi era, i escoltar la gravació d’aquest concert va esdevenir una manera de recordar aquella llarga nit -i tantes altres nits- en què encara podíem compartir-ho tot.
Fa temps que no l’he tornat a escoltar, perquè per a mi no és només música i lletra… Però no hi ha dubte que és un concert ben especial.
bellíssim poema d’amor i amistat… Escolto la teva aigua tremolosa i amiga… En Llach, en Raimon… quant d’amor, de saviesa, capares de la pàtria nostra, insubornables, lliures.