Cham – Hinduisme a Viêt Nam
Els cham és una de les 54 ètnies existents a Viêt Nam. Actualment són uns 132.900 els descendents del Regne de Champa que va ser poderós i important al llarg dels secles 12è al 15è. Majoritàriament viuen a la part central de Viêt Nam, entre Danang i Nha Trang. Aquest grup va rebre la influència de l’hinduisme, sobretot per les seves relacions comercials amb Índia. La seva llengua pertany al grup Malaiès-Polinesi i ténen com escriptura, el sànscrit i l’escriptura cham, totes dues en el sistema sànscrit.
Durant aquest període els Cham van mantenir la seva nació: Cham Pa. Els Viêt van acabar conquerint aquest regne.
”’Van construïr uns conjunts d’edificis amb maons, molt singulars, on practicàven, i practiquen avui encara, les seves creences religioses, islam i hinduisme. Son una minoria en el Viêt Nam actual, però aquestes construccions són molt interessants de visitar. El fet de no poder visitar ni Hoi An ni Hue, va significar conèixer Nha Trang que no hi era en el meu itinerari. Al larg dels díes d’estada vaig anar descobrint aquesta Ciutat. És evident i molt clar que la visita a Hoi An i Hué és més interessant, però jo sempre penso que descobrir i integrar-se ‘temporalment’ en llocs poc coneguts, pots trobar-te amb sorpreses agradables i realitats desconegudes.
En un petit puig de la Ciutat es troba un conjunt de torres cham molt i molt boniques. Dins de cada torre s’hi pot veure les imatges de les deesses, sempre amb incens i flors. Fa pocs anys van escolpir una figura gegantina de Buda, sentat i estirat. Serà per demostrar la superioritat dels viêts sobre els chams ? Davant les escales que pugen fins la figura del monumental Buda de color blanc, vaig veure per primera i única vegada a Viêt Nam, al llarg dels 25 díes, pidolaires, gent pobre, sentats i estirats a terra, corrent darrera el turista.
Important: Nha Trang és una parada del tren de l’unificació que travessa tot el país de Nord a Sud. Per aquells que els hi agradi viatjar en tren, poden fer-ho desde Ho Chi Minh fins a Nha Trang. Quan arribes, i tot just al costat, podem veure la catedral catòlica de la Ciutat, un dels edificis més lletjos que he vist mai. La van construïr els francesos entre els anys 1928 al 1933 amb totxos o totxanes de ciment pur, gris, trist.
Vaig arribar a la conclusió que el Govern del país no els interessava gaire, més aviat gens, rehabilitar o fer dels edificis religiosos llocs agradables. Ara que han vist que el turisme és bò pel país, s’han afanyat a restaurar monuments dels cham, esglèsies catòliques o altres pagodes o temples budistes. També s’ha de dir que Viêt Nam fins fa molt poquet era a la cua dels països més pobres del món.
Desde aquest puig es poden contemplar unes vistes de la població, la costa i les illes, magnífiques.
Els cham els encanta mastegar fulles de betel. La recepta és la següent: Una fulla de betel, mig cacauet d’areca( de la família de les palmeres), una mica d’arrel d’artocarpus (l’arbre del pa), un trocet de llima, tot barrejat i a mastegar, lentament molt lentament. Aquesta barreja entre picant i àcid i, diguem-ho clar, amb efectes al.lucinògens ( és un cosí germà de la marihuana i l’hashish), et fa córrer la circulació de la sang, és un antisèptic, elimina l’alè molest, reforça les genives, al.leugera el dolor reumàtic i els mals de panxa.
No vaig tenir l’oportunitat de provar-ho. De fet, em trobava bé i no calía …… però m’hagués agradat mastegar durant una estoneta el betel. I vaig descobrir el per què de tanta gent arreu del país mastegant tota l’estona … i no són xiclets precisament !
”’