Chào ông Viêt Nam

Al sud de Hà Nôi, a la regió de Ninh Binh, es troba una altra meravella de la natura : Tam Coc. Novament el viatge en autobus desde Hà Nôi pot durar més de tres hores. Hi ha temps, però, d’arribar-hi, pujar a la barca, remar unes dues hores, passar per sota de tres coves i tot això en mig d’un paisatge de somni. El trajecte és distret. Amb la densitat de població de Viêt Nam, els pobles, els conreus, els camps d’arròs, els búfals, les bicicletes, les motos; mai viatges per una carretera solitària i monòtona, sense veure el final.
Sempre hi han coses que et sorprenen i més que mai haguéssis volgut viatjar en un cotxe i fer el recorregut en dos díes.
‘Quan arribes el lloc on has de pujar a la barca, ja és tot un espectacle. Som algunes desenes de turistes que farem el viatge i en cada barca només podem viatjar dues persones, més les dues persones de la zona que són els remers. Pregunto quina empresa és la que organitza aquests trajectes per les aigües tranquil.les dels camps d’arròs; no existeix.

La casa del poble designa a les persones que faran el viatge per els turistes durant tres o quatre díes, i així fan rotacions entre les famílies. Tots hi participen i ténen uns ingressos extres. Si tens sort, pots anar amb dos remers joves o sino pots anar amb dues velletes que només començar l’excursió, ja et dónen els rems per ajudar-les.

L’entrada és molt peculiar com podeu veure per la fotografía.
Passar per sota d’aquest pont és tota una aventura. Moltes vegades el nivell de l’aigua és més alt i aleshores la pujada a les barques es fa un o dos kilòmetres més enllà, però amb més dificultat.

Quan comences a avançar per les aigües tranquil.les envoltada de muntanyes, camps d’arròs i una vegetació molt tupida, el silenci és absolut.
Si a la Badia de Halong, els illots emergeixen del mar, aquí a Tam Coc les formacions muntanyoses aparèixen en mig dels camps verds d’arròs.
Els que hagin estat a Xina, a Gulin, el paisatge és molt semblant.

Et vas trobant amb altres barques de turistes, però també amb pescadors. Travesses les coves Hang Ca de 127 metres de llargada, Hang Giua de 70 metres i la tercera i última, la més petita, Hang Cuoi de 40 metres.

Si fa sol, cal cobrir-se el cap amb un capell i si està ennuvolat, compte, que de sobte pot caure un xàfec tropical i amb una mica de sort i remant molt ràpid, ens podem aixoplugar dins una de les coves.

Posaré uns posts amb més fotografíes, perque s’ho val.
Poc text, i paisatge. És una mica com a la Badia de Halong; ets dins la natura, els teus ulls retraten els paisatges i els transporten dins el teu cervell i ara mateix mentres estic davant l’ordinador, sóc allà, amb els dos remers, mare i filla i amb silenci absorbeixo amb la meva vista la dona que rema amb els peus mentres cerca cargols en les aigües poc profondes.

‘