30G17: Avui tocava desobeïr i no s’ha fet
Sí, i hem arribat a una tercera vegada, 10O17, 27O17 i 30G18. No m’ho esperava, la veritat i estic emprenyada, molt. He baixat caminant, més d’una hora, des del meu barri, fins la porta de la Ciutadella, Marquès d’Argentera / Pg Picasso. Gran desplegament dels mossos i a l’altra banda uns quants, molt poquets, de la tabàrnia aquesta. Erem molts CDR del Barcelonès i del Baix Llobregat. Molt enrenou quan han vingut els diputats de la CUP a saludar a la gent i a unir-se a la mobilització del carrer. Sí, els carrers seran sempre nostres, i el Parlament també és nostre. I aquests gripaus de polìtics nostres no saben fer bé la feina, i novament ens han fallat.
Avui era el dia per desobeïr, per recuperar el nostre Parlament, per votar el President de la Generalitat que el senyor Roger Torrent, President del Parlament va proposar als membres del Parlament. I aquest mateix senyor Torrent, ens diu que ajorna el debat per poder garantir els drets del president proposat. I continuem amb el 155, i continuem fent el que ens diu el TC, i hem d’aguantar els somriures i rialles dels membres del govern del reino de espaÑa, dels diputats unionistes i alguns dels comuns, i hem de sentir-nos novament humiliats.
Desobeïr …. aquesta paraula sembla que fa por. I em diuen que si s’hagués fet, hagués estat molt pitjor i no sé quantes coses més. No ho sabem. Jo només sé que el dia 1 d’octubre vam desobeïr i el resultat va ser majestuós. I quan no ho hem fet, el resultat ha estat nefast en tots els aspectes i ens hem d’afrontar a totes les conseqüències, les que siguin. Tothom ho sap.
He estat tota la tarda a la Ciutadella. Els CDR han fet bona feina i han esbotzat una porta per on poder entrar, amb la col.laboració inestimable dels bombers …. I molta gent els que erem allà, asseguts, drets, conversant, cridant proclames, mirant els mòbils per conèixer les últimes notícies, escridassant als diputats del 155, aplaudint als que composen la majoria absoluta, una mica reticents amb els d’Esquerra perque per més que intentem entendre la seva actitud, no l’entenem gens ni mica i el decensís és gran. Tots plegats que ens ho expliquin.
Ens diuen que les portes tornen a estar tancades i acordonades per els mossos per no deixar entrar a la gent. Me n’hi vaig. Sí, molts mossos i enfrontaments. Molt trist, perque són actes absurds que no vénen a compte. Si ja hi som dins, que més dona deixar entrar a la gent ? Doncs no, no poden entrar. Li pregunto a un mosso que vull passar. Sóc dins, no pas a fora, i ens han replegat i no ens deixen avançar ni passar a l’altra banda. El mosso em respòn en castellà a la meva pregunta que vull passar i perque no puc …. porque lo digo yo …… I allà estem una bona estona. Anades i vingudes del cap de la tropa, rebent ordres de qui ? del Zoido ? Finalment marxen, perque sembla ser que han de reforçar la vigilància davant el Parlament.
Nosaltres som dins el Parc perque volem ser al costat del Parlament, perque el Parlament és del poble i avui ens l’han furtat o com diuen, ajornat. I com estem vivint en una il.legalitat permanent, tant greu és que la investidura del President es faci en la distància i amb una pantalla ? Tant greu és que hi hagi un govern a l’exili ? Tant greu és que es treballi ‘diferent’ ? El que és greu, gravíssim, vomitiu, menyspreable, és que estem en un estat on no accepten la democràcia, on no accepten haver perdut unes eleccions que nosaltres mai vam demanar, però hi vam ser-hi i les vam guanyar, on els governants i la justícia del reino de espaÑa tanca a la presó a tort i dret i no deixa ni una mica de llibertat.
Res més a dir, no em surten les paraules. Només tinc el convenciment que els nostres polítics ens han tornat a fallar, els de dalt, perque la gent del carrer, el poble, ho tenim molt clar el que volem, i votem. Per dignitat. Ni un pas enrere. Continuem empenyent.
Fotografíes: RG.
Nota: Avui després de la decisió del President del Parlament ……….
Ja ho estem veient el què està passant, perque ahir no es va fer un acte de desobediència per fer-nos forts en els nostres drets legítims …… discusions, esquerdes, opinions contraposades, humiliacions, converses privades enregistrades il.legalment i esbombades arreu del món, titulars de desfeta i derrota. Era això companys el que vàreu perseguir amb aquest ajornament de l’investidura del candidat que té el suport de la majoria absoluta del Parlament ? No, no és això.