Myanmar/Birmània: La realitat d’una situació política complexa – 2a part

 

Sóc pessimista, molt, del futur d’aquest país. La presió envers Daw Aung San Suu Kyi és cada vegada més gran i tothom l’assenyala com la única persona que pot parar aquesta violència, i evitar més morts i refugiats. Ningú parla de l’exèrcit, dels militars que dominen el país, que governen en paral.lel ni tampoc de l’ARSA l’exèrcit sorpresa per la salvació dels Rohingya i liderat, diguem-ho clar, per un jihadista. Tampoc ningú en parla dels interessos per part de països com l’Índia, la Xina i Tailàndia amb els recursos naturals del país, precisament en aquest Estat d’Arakan, gas natural i petroli. I tampoc ningú parla de la Comissió de Recomanacions per l’integració dels Rohingya i que han treballat més d’un any. Comissió dirigida per l’antic secretari general de les Nacions Unides, el senyor Kofi Annan. Aquest treball és un excel.lent punt de partida per acabar amb les injustícies envers els Rohingya. I si llegiu el meu apuntament de dilluns passat l’esclat del conflicte és ben clar que ha estat una estratègia ben estudiada.

Qui ho té més més fàcil, i qui pot acabar, raonar, perque els Rohingya puguin viure en pau on ells vulguin ? El General Min Aung Hlaing o Daw Aung San Suu Kyi ? La força i la solució militar, o la política i la solució civil ? I aquest exèrcit de salvació ? Els jihadistes ?

Existeix, i jo me la crec, la idea de la conspiració que els militars tornin al poder per ‘salvar’ la integritat del país, amb el vist-i-plau dels seus veïns i poder foragitar Daw Aung San Suu Kyi. Tornar al poder absolut. Però hi ha un problema. El 90% de la població de Birmània/Myanmar estima Daw Aung San Suu Kyi i la vol al capdavant del govern civil. I després del que està passant, encara en té més de suport del poble birmà. Penso en un altre perill, que els budistes extremistes, U Wirathu i els seus seguidors, poden tornar  a sortir al carrer i a manifestar-se en contra dels birmans  amb creences musulmanes i augmentar les divisions, i el racisme declarat.

Desitjo equivocar-me.

Dilarang, gerakan biarawan garis keras di Myanmar berganti nama

Em pregunto, l’exèrcit birmà necessita de Daw Aung San Suu Kyi ? No creuen en el diàleg, no volen perdre el poder, però a qui ténen per defensar les seves idees i de com resoldre el problema davant les Nacions Unides, davant el món ? Els hi va molt bé tenir-la en el Govern, però la tenen ben enmanillada. Els militars no ténen aliats enlloc del món, ella sí. Els militars sí volen expulsar els Rohingya de Myanmar/Birmània.

Perquè les Nacions Unides no propicíen el diàleg entre els militars i Daw Aung San Suu Kyi ? Perquè no fan força en aquest sentit ? Perquè les Nacions Unides no es pronuncíen en contra de l’ARSA ( Arakan Rohingya Salvation Army), i que utilitza la violència seguint l’ideari jihadista ?

Només desitjo que parin, aquest genocidi ? guerra civil encoberta ? interessos econòmics amagats ? poder militar ? El poble birmà ha patit més de 60 anys de dictadura militar. Moltes dècades, moltes i poden perdre aquesta llibertat i democràcia incipient i viure novament en la foscor. I com sempre la gent pobra, minoríes de creences musulmanes, budistes, cristianes, animistes, que viuen a Myanmar/Birmània, des del nord, fins al centre i arribant al sud, els que volen viure en pau amb la seves famílies, treballar, a casa seva, sigui a Birmània, a Bangla Desh o en qualsevol altre país proper. Ells i elles són els perdedors, i no és ni just ni humanitari.

Els dits creuats per una solució pacífica i que els pobles s’entenguin i que deixin de tirar el dard envers només a una persona. Quan als militars els hi ha interessat han encès la flama. Ja va passar l’any 2012. Les presions internacionals han d’evitar-ho.

 

Fotografies: RG.       Sittwe. Estat d’Arakan. Tardor de 2011.

Jove rohingya recollint el peix que ha quedat al moll.

Durant la meva estada de vuit díes. Rohingya, Bamar, Rakhine. Plegats vivint pacíficament. Amb recances, però, sota la dictadura del govern militar. Gent pobra. Molt pobra. Amb moltes mancances, moltes. Malaria. Poca aigua potable. Escolarització insuficient. Bengalís entrant i sortint per la frontera  El problema dels Rohingya ja hi era ben present. Cultures diferents. Llengua diferent. Convivència difícil. En les eleccions de l’any 2015 va guanyar el partit Arakan, de majoria de l’ètnia rakhine i de creences budistes. Volen ser un estat independent. La Universitat tancada. Durant la revolució del safrà l’any 2009 el moviment a Sittwe va ser molt important en contra del Govern Militar. La represió va ser brutal, no només per els rohingya, també per els rakhine. Una situació políticia i social complexa i difícil. 

Mesquita buida, nens jugant. Temple budista ple de gom a gom. 

 

Infants rakhine de camí a l’escola.

Infants rakhine i rohingya.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *