Chào ông Viêt Nam

Aquest racó de barri ha deixat de ser, temporalment, un redol plàcid, tranquil, enciser. La placeta ja no hi han bancs per seure, els arbres pateixen de valent, les formigoneres, els camions, els generadors omplen el poc espai que queda.
On era el ‘nostre bar Can Benet’ ara estàn construïnt a tota pressa un nou edifici; això sí, seguint les normatives, no més de dos pisos. La Santa ‘Fecsa’ es va adonar que no hi havia suficient cablejat per donar servei a tots els usuaris del barri, i no només han obert el carrer una vegada, han repetit, dues i fins a tres vegades i una casa vella de més de setanta anys fan obres de manteniment i rehabilitació. És en aquesta casa on viu una servidora, i ai, ai, en soc Presidenta de la Comunitat de Veïns. (Amic Blesa …. ¡¡ Socors !!

Per entrar a casa, hem de creuar un pont fins arribar a la porta de l’ascensor. Els baixants dels celoberts ja estàn acabats i fan goig. Manolo, el paleta, és ara al vestíbul i planta baixa foradant el terra per arribar al clavegueró; cal trobar les humitats; i sí la terra és humida. S’ha trobat la deficiència, però en foradar, sorprenentment ha arribat a una fondària fora de ‘pressupost’. En Manolo s’ha posat la gorra el més amunt possible perque el poguem veure, ja que quan treballa està absolutament colgat !
En Manolo és un paleta de tota la vida; va arribar al nostre país quan només tenia 17 anys i ara ja en té 64, sempre treballant per la mateixa empresa. És gat vell i amb molta experiència; amable i atent amb els veïns; net i polit; malparlat i cridaner. Ens hem trobat que aquest clavegueró no tot està deficient i podrem  estalviar-nos de canviar-ne un bon troç. L’escomesa d’aigua sí que està deficient. L’arquitecte, el ‘jefe’ així ens ho ha confirmat. Llàstima no haver trobat ni cap tresor, ni cap capsa de sorpreses, ni monedes, ni llibres prohibits.

En Manolo sempre fuma cigars, especialment una ‘Faria’ que encara s’en troben als estancs. Té el cigar la major part del dia apagat.

Una servidora baixa per les escales, es troba amb el pont de fusta per creuar el forat, i el meu gos, Monty, es col.loca al costat de’n Manolo tot movent la cua. Comentem com va tot, es treu el cigar de la boca i el gos tot d’una li enxampa la ‘Faria’ de la mà, llepa el cigar i el mastega ! No transcriuré ara aquí les paraules malsonants de’n Manolo ….
Ara ja sabem que el gos és fumador …. així que hem d’anar en compte i no val a badar; el cigar pot canviar d’amo … coi de gos ! 

En un informe técnic del Consorci d’Habitatge de Barcelona, es pot llegir :
” Apartat Celoberts – Pintura – No s’admet el color blanc per a la pintura dels paraments verticals. Serà del color RAL F6.07.77 o similar”-
Quines collonades …. Celoberts interiors foscos i no es pot pintar de color blanc per donar més llum !!

La comunitat ja està sota mínims i despeses extraordinàries n’hi han d’haver-hi ben poques, millor dit, ZERO. I per acabar-ho d’adobar, aquesta casa vella, està afectada per via, és a dir, hem de fer el manteniment ben fet i continuat, si no volem ser desnonats per edifici ruïnós. La gent gran del barri coneixen la casa com ‘la presó’.
Les finestres de la façana de carrer hi han reixes, no pas balcons.
Es va construir durant els anys de la República, i segons l’arquitecte, la casa està molt ben assentada, tenint en compte la manera de construir en aquells temps. Buuuff!

En mig de tot aquest terrabastall, pujo al terrat i l’hort de Ciutat d’un veí és com un suspir entre el ciment i la pols.

El Monty està nerviós; avui és diumenge i els caps de setmana no hi ha cigar; pateix la síndrome d’abstinència  ?