Chào ông Viêt Nam

Avui he llegit la notícia de la mort d’Adrian Mitchell als 76 anys, mentres dormia, d’un atac de cor. No he llegit moltes de les seves poesíes, però sí recordo algunes com ‘Human beings” o ‘To Whom It May Concern’ – Tell Me Lies about Vietnam (escrita durant la guerra de Viêt Nam i tant actual en totes les guerres posteriors ), sempre crític envers les guerres, la nuclearització del món. Va nèixer a Londres l’any 1932. Pacifista, poeta, autor de contes i teatre per a  infants ( tenía set nets ).
He copiat el poema’ Human Beings’, en anglès, la seva llengua. Aquest poema va ser escollit per ser enviat a l’espai per els possibles habitants d’altres planetes.  I si voleu llegir més, trobareu un video molt autèntic de la seva personalitat, any 2001, on davant una audiència de parla castellana, al Festival de la Poesia de Medellín, es pregunta : Què és la poesía ?
Human Beings
Look at your hands
your beautiful useful hands
you’re not an ape
you’re not a parrot
you’re not a slow loris
or a smart missile
you’re human
not british
not american
not israeli
not palestinian
you’re human
not catholic
not protestant
not muslim
not hindu
you’re human
we all start human
we end up human
human first
human last 
we’re human
or we’re nothing
nothing but bombs
and poison gas
nothing but guns
and torturers
nothing but slaves
of Greed and War
if we’re not human
look at your body
with its amazing systems
of nerve-wires and blood canals
think about your mind
which can think about itself
and the whole universe
look at your face
which can freeze into horror
or melt into love
look at all that life
all that beauty
you’re human
they are human
we are human
let’s try to be human
dance !