Cooperació, 0,7%, cultura, educació ….. lluna plena

Ahir al capvespre circulant per la carretera direcció a la Vall de Tenes, apareix la lluna plena en tota la seva esplendor. Quina meravella ! Encara no s’ha amagat el sol, i les línies perfectes de Montserrat i Sant Llorenç de Munt composen un paisatge bell i armoniós.
Arribem a Ll.d.M. i entrem a la biblioteca Ca L’Oliveres. Una sorpresa, molt i molt agradable. De biblioteques arreu del país n’hi han ara moltes; és també el lloc de trobada per la cultura, conferències, estudi, i naturalment biblioteca. La cultura és fonamental per continuar el desenvolupament intelectual de la gent i per la seva formació.

A la sala d’actes encara hi és l’exposició, en motiu del Dia Internacional de la Dona, d’un homenatge a dones mestres, pedagogues, i que han fet un gran servei al nostre país … Pilar Benejam, Francesca Bonnemasion, Anna Rúbies, Rosa Sensat, Marta Mata, Maria Antònia Canals …. M’hi trobo bé  dins aquesta sala. 

Tres projectes, tots ells per els infants, per la cooperació al desenvolupament en països pobres, han estat escollits i guardonats; Perú, Índia, Birmània. Voluntariat, amor, solidaritat, feina, entusiasme, incomprensions, tenacitat, perseverància, sentiments.
Petites associacions però que treballen i molt. Properes, directes, sense embuts, transparents. Exposen els seus projectes, la feina ja feta i la que s’ha de fer encara.
I agraïment perque un ajuntament i una entitat encara avui creuen en aquest quasi utòpic 0,7% i el mantenen i el mantindràn; perque creuen més enllà d’una rotonda, d’un asfalt, d’un enllumenat, d’uns senyals de prohibició de velocitats, de repartir la comfortabilitat existent en projectes on els falta de tot.
Perque creuen que educació, formació, cultura, sanitat, alimentació  és el que la gent necessita per poder fer els seus propis projectes i no esperar a extendre la mà demanant subvencions, o una caritat mal entesa.

La trobada va acabar sentats en una taula d’un restaurant proper on vam gaudir d’un bon àpat, de xerrades plàcides, i parlant de nous projectes i idees …. i la lluna plena mirant per la finestra regalant-nos un somriure.

No cal dir que els pares de l’infant treballen de carboners, a la llera del riu Irrawaddy, a Mandalay. No hi ha escoles i si n’hi ha alguna és tan lluny del lloc de treball, que no arribaríen mai a temps ni a l’escola ni a la feina.

El somni de 3 animals

Els amics i els que no ho són, envíen correus amb informacions, fotografíes, acudits, propagandes. Hi ha una amiga en particular que tot el que m’envia paga la pena; i aquests dibuixos els trobo veritablement divertits i sensacionals.

Ara que aquests díes es parla i molt dels drets dels animals, aquí tenim el somni de tres animalets (no tan mediàtics), un porquet, un ratolí i una zebra …. un somni que voldríen fer realitat.

Un somriure per aquest primer d’agost de vacances.