Videos: Avui Viêt Nam

 

 

Hi han molts videos publicats en xarxa de Viêt Nam. La gran majoria de viatgers que han volgut recordar les seves experiències. Molts no ténen gaire interès, d’altres estan prou bé i uns poquets són molt bons. Però jo he escollit aquest perque té una història.

Arnaud va nèixer a Franca, però el seu pare va fugir de Viêt Nam. Un refugiat. I aquest video és el que Arnaud va veure en el seu primer viatge a Viêt Nam, i com ell diu, una terra que també forma part d’ell.

Halong, Hanoi, Danang, Hoi An, Saigon, el Mekong, Phan Tiet, aquest va ser el seu itinerari. Va arribar un 24 de desembre, amb el seu pare, que va fugir del país amb només 18 anys. De petit sempre havia somiat en trepitjar terra vietnamita. I penso que la seva entrada per primera vegada al país va ser meravellosa. Es va trobar en un vaixell navegant per Ha Long, en mig de la boira, un paisatge misteriós, un dia de Nadal. Estranyes sensacions.

 

Va continuar el seu viatge per Hue, Danang, Hoi An. Es va sorprendre de com aquest poblet ha sapigut conservar el seu patrimoni. Navegar per el Delta del Mekong, i  Ho Chi Minh, l’antiga Saigon. En aquesta metròpoli va endinsar-se pels carrers estrets plens de vida del barri on va viure i crèixer el seu pare.

Arnaud ha posat un títol molt significatiu al seu video : This Land.

Fotografíes: RG.


<p><a href=”https://vimeo.com/86797045″>This Land (Vietnam)</a> from <a href=”https://vimeo.com/arnoly”>Arnaud Ly Van Manh</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

Videos: Avui Ganlang Razi, Myanmar- 5,870 m

 

 

 

 

Aquest és un nou video trobat a Vimeo. Extraordinari. El trailer d’un documental que ha rebut diferents premis. I podem veure la gran fita d’una expedició birmana-nordamericana en la conquesta, per primera vegada, del Pic del Gamlang Razi, de 5,870 m. És el segon més alt del Sudest Asiàtic, o el més alt. Per que hi ha una controvèrsia. El pic Hkakabo Razi té una altitud de 5,742 m més 240 m encara per mesurar amb GPS. Però no està clar i tampoc s’ha confirmat.

Situat a la frontera entre Myanmar-Tibet i la Índia. A l’Himalaia. Van arribar al cim el dia 7 de setembre de 2013. Per primera vegada. I van poder mesurar l’altitud amb GPS, i per tant els 5,870 m són reals. Volíen demostrar que sí és la muntanya més alta del Sudest Asiàtic. És increïble que encara avui es puguin fer expedicions i pujar a cims verges, on mai ningú hi ha estat abans. Myanmar-Birmània és un país que conec molt bé i he escrit moltíssims apuntaments en aquest el meu bloc. Tantes dècades de fronteres tancades, dictadures militars, havíen impedit que ningú pogués arribar a aquests llocs tan i tan remots.

El que és interessant del video és el camí que van haver de fer fins arribar a peus de l’Himalaia. Més de 400 km a peu per jungles i terrenys salvatges. Humitats. Serps verinoses. Insectes. Infeccions. Calor, molta calor, per arribar al lloc establert com a camp base. I pujant per arribar a dalt del cim, es van trobar amb les pareds de gel i molta neu. Quin contrast !

Els components nordamericans de l’expedició en tornar van manifestar que el poder conèixer aquest país, Myanmar, la seva gent, caminar per una jungla infinita, ho van viure amb intensitat i emoció, més que en el moment de fer el cim.

Andy Tyson (1968-2015) el cap del’expedició va morir en un accident d’avioneta al seu pais. No fa pas gaire. Va ser un gran muntanyenc, amant de la natura i el seu objectiu era arribar a dalt dels cims mai assolits per altra gent. I ho va aconseguir.

És un video meravellós, per gaudir-ne.


<p><a href=”https://vimeo.com/86622889″>Myanmar Bridges to Change Documentary Film Trailer</a> from <a href=”https://vimeo.com/fishercreative”>Fisher Creative</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

 

Videos: Avui Escòcia

 

 

Remeno i cerco videos interessants a Vimeo. Sempre he pensat que hi pots trobar petits tresors, imatges, emocions que els usuaris han volgut publicar per compartir. I així ho faré al llarg d’aquest mes. Jo sóc usuaria de Vimeo i he editat alguns petits treballs de les meves fotografíes de viatges. Em sorprèn el nombre de visites rebudes.

Però avui m’agradaria compartir amb vosaltres aquest fantàstic treball de Gilles Havet:

                                               SCOTIA SYMPHONIA

Mentre vas veient les imatges, t’hi trobes; l’illa de Skye, i altres indrets de les HIghlands, en tot el seu esplendor.

Magnífic.

 

 


<p><a href=”https://vimeo.com/228355212″>SCOTIA SYMPHONIA</a> from <a href=”https://vimeo.com/gilleshavet”>Gilles Havet</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

 

Les fotografíes de Vivian Maier a Barcelona

 

El 25 de febrer de 2013 vaig publicar un apuntament en aquest bloc escrivint de la descoberta de Vivian Maier, una fotògrafa extraordinària. He estat mirant moltíssimes vegades les seves fotografíes en blanc i negre. Es va fer un documental que va arribar a ser finalista dels Oscars.

 

I des d’ahir podem veure 79 fotografíes i 9 pel.lícules de Vivian Maier a Barcelona ! Us recomano d’anar-hi:

Fundació Colectània – carrer Julian Romea, 6 (costat Plaça Gal.la Placídia, cantonada Travessera de Gràcia). Del 6 de juny al 10 de setembre.

September 30, 1956, New York, NY

2188

Des de la descoberta dels negatius que van ser subhastats i comprats per John Maloof, les exposicions de les fotografíes de Vivian Maier han anat donant voltes per el món.

May 10, 1953, New York, NY

I estic contenta, molt, de poder veure’n una petita part, a la meva Ciutat.

iPad Air: Explorar el món sense límits

Chérie és una noia sorda. Jove. I li agrada viatjar pel món. Viatjar ha estat per a ella la seva universitat i continúa obrint fnestres per mirar aquest món i gaudir-ne. Explorar ciutats, rius, boscos. Compartir converses i menges. Chérie King té un blog, té compte a twitter i és molt activa. La seva discapacitat no és cap obstacle per poder viatjar. Com ella diu ….. Més d’una vegada he perdut un avió perque no he escoltat per megafonia qualsevol canvi en la sortida. Relacionar-se amb la gent sempre havia estat una dificultat insalvable ….. si no coneixíen el lleguatge en anglès dels sords.

Chérie viatja amb el seu inseparable iPad Air. Pot conversar (aplicació de l’idioma del país), saber si hi han canvis en els vols (aplicació aeroports, companyies d’aviació i aeroports), cercar restaurants, hotels, descobrir paisatges i com anar-hi, enviar missatges, fer fotografies, contactar amb la família, amics, saber si fa bon temps o plourà.
Sempre llegim i escoltem com podem ser d’adictes a les noves tecnologíes, però quan se sap fer-ne un bon ús, aquestes tecnologíes han ajudat i ajuden a moltíssima més gent del que pensem. Els sords, avui, tenen un bon instrument i ja no tenen por de viatjar.

I és clar, tot el que he escrit, arran l’anunci que Apple fa del seu iPad Air i que casualment el vaig veure l’altre dia per una cadena de televisió. Ja és habitual en Apple la bellesa dels seus anuncis, i a més escollint sempre una música que s’hi escau. En aquest cas, England, del grup de música alternativa The National. I personalment l’anunci m’agrada molt, perque a més puc veure el meu estimat Viêt Nam i la Badia de Ha Long.

Us recomano de llegir el blog o els tuits de la Chérie, i també veure les seves fotografíes de viatge a l’Instagram.

No és una meravella tota aquesta tecnologia ? En Jules Verne va viatjar a la Lluna i ho va encertar. Però, dubto que es pogués imaginar que amb una tauleta es pogués viatjar per a tot el món amb un tres i no res.

 

Barcelona. Motion Timelapse.

Vimeo sempre m’ha semblat el millor lloc per conéixer el món, la gent, les cultures, gaudir de videos increïbles, documentals curtets, artistes anònims. Des del començament, fa ja uns anys que vaig començar a fer el xafarder a Vimeo, m’ha sorprès la quantitat de videos en que Barcelona és la protagonista.

I aquest video de l’Alexandr Kravtsov, que he vist tot just aquest matí, Barcelona torna a ser la protagonista.

Un treball magnific, ben fet, i que mostra al món una visió diferent de la ciutat. I el resultat ha estat la quantitat de persones que han fet un ‘click’ I Like it, i els comentaris. 

Em vé de gust compartir aquest video amb tots vosaltres.

Fotografia: Passeig del Born. Barcelona. Primavera 2014. RG.

BARCELONA. MOTION TIMELAPSE from Alexandr Kravtsov on Vimeo.

 

Midnight in Barcelona

Una altre video trobat en aquest Vimeo que dia a dia m’agrada més i més. És un racó on creadors de tot el món, amb més o menys encert, poden expressar tot el seu sentiment. És  fotografia i imatge, però que transmet emocions.
I novament un video de Barcelona. Diferent, molt diferent. De vegades cansa aquesta nova joguina per els fotògrafs, el time-lapse. En aquest video, no.


Fotografia: Montjuïc. Matí de diumenge. Març 2013. RG.

MIDNIGHT BARCELONA from Pau García Laita on Vimeo.

 

Una visió diferent de la Sagrada Familia

Remenar llibres, fotografíes, records, roba i ….. videos publicats a Vimeo. Sempre trobo petites i grans obres d’art, i el meu arxiu es va incrementant.
Avui he trobat aquest video de Barcelona, de la Sagrada Familia, i també de l’Eixample ple de bellesa. Penso que està molt ben fet, molt, i ens dona una perspectiva diferent de tot el que hem vist fins ara.

Espectacular.

La Sagrada Familia from Luis Caldevilla on Vimeo.

 

Descobrir Vivian Maier, fotògrafa extraordinària

He descobert l’existència de Vivian Maier, fotògrafa de carrer aficionada, mainadera de profesió. Invisible fins fa poc. Nascuda l’any 1926 a Nova York. Va morir a Chicago l’any 2009.  La història de la descoberta de l’arxiu amagat dins caixes amuntegades en unes golfes d’una casa abandonada és ben curiosa. Vivian Maier no va ser fotògrafa professional, però la qualitat de les seves fotografíes és indubtable. Va voler mostrar la vida real del carrer. Retrats, infants, escenes quotidianes, dones elegants, homes de negocis, curiositats. La majoria gent dels barris més pobres de Chicago i Nova York.Les seves fotografíes, la majoria fetes durant les dècades de 50 i 60, aconsegueixen mostrar l’energia i els sentiments d’aquell món que ella volia retratar. Però mai va ensenyar aquestes fotografíes, a ningú.L’any 2007, John Maloof, un agent immobiliari de 26 anys, volia fer un llibre relacionat amb els barris del nordest de Chicago. En una subhasta d’un habitatge abandonat, va pagar 400,- $ per una caixa on hi havien centenars de negatius, i ell pensava poder trobar fotografíes del barri. No va ser així. John Maloof no sabia res de fotografia i dos anys més tard va mostrar-ne unes quantes a Flickr per conèixer opinions i tot d’una va començar a rebre comentaris d’elogi, molts, fins que ja va continuar la feina d’obrir més caixes i organitzar un arxiu. Aleshores va voler saber qui era Vivian Maier i en cercar a Google va descobrir l’esquela d’un diari de Chicago de la seva mort tot just una setmana abans. Va contactar amb les famílies on ella hi havia treballat com a mainadera i ha estat un no parar. En l’enllaç tot just començar l’apunt podeu veure el blog amb més informacions.

La història la podeu conèixer en aquest video que he trobat a You Tube fet a Argentina. El diari Clarin de Buenos Aires va donar la notícia de la troballa, de les fotografíes de Vivian Maier. Paga la pena veure aquest video i conèixer la història. Gràcies a Flickr i a un blog de John Maloof, centenars, milers de persones, es van interessar per el treball de Vivian Maier i ja s’han organitzat exposicions als EE.UU. i Europa. Encara hi ha milers de fotografíes que no s’han vist. Pel.lícules i audios. S’ha calculat que hi ha un total de 100.000 fotografíes. John Maloof té molta feina pendent.

Arxiu: Podeu veure tres exemples de l’art de Vivian Maier.

 

 

Una botiga: El Ingenio. Una ciutat: Barcelona

Una família de California va decidir viatjar per tot el món, matrimoni i dos fills.
Van decidir tancar portes i pensar al llarg de tot un any. Si entreu a Vimeo, ‘A Year To Think‘ figura com a grup, i van penjant videos, curtets per compartir amb la gent i que creuen poden ser interessants per explicar el seu viatge al llarg d’un any sabàtic, per pensar. Jo els segueixo, i els envejo. Ara són a Europa. I avui descobreixo aquest video, bonic, meravellós, de la meva Ciutat. I han escollit una botiga fundada l’any 1838, al carrer de Rauric, Barri Gòtic, on hi pots trobar capgrossos, gegants i tota mena de productes relacionats amb la diversió, el joc i l’espectacle : El Ingenio.

I aquesta família s’hi ha fixat i ha editat un petit video. I m’agrada veure en imatges aquesta botiga, més que centenària, de la meva Ciutat, aquests artesans  que continúen amb la tradició i que quasi tothom hi hem passat, alguna vegada, i hem entrat, hem mirat, hem somiat i hem comprat.

Fotografia: Collcerola, Tibidabo, des del turó del Putxet. RG.

An Artist In Barcelona from A Year To Think on Vimeo.