Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

34 anys després, encara danys col.laterals de la guerra de Viêt Nam

Publicat el 12 d'agost de 2009 per rginer

Els díes passen molt ràpidament i només falten sis setmanes per començar el viatge previst al sudest asiàtic. I avui he rebut el butlletí del Poble de l’Amistat de Hà Nôi, i m’ha fet pensar i recordar en els mil.lions de persones afectades per les bombes químiques durant la guerra de Viêt Nam. En la meva agenda hi ha anotat un dia per anar visitar el Poble de l’Amistat,
                          – ací –.
En la categoría d’aquest bloc – Agent Orange-Dioxina-  podeu trobar els apunts que he anat escrivint d’aquest tema, trist, cruel, i injust.

Viêt Nam : El propassat mes de març, el Tribunal Superior de Justícia dels EE.UU. han dictaminat un NO rotund per a cap compensació econòmica al poble vietnamita que va patir els efectes de les bombes químiques anomenades ‘agent taronja/dioxina’ i que sobreviuen com poden.
El mateix senador McCain, presoner durant la guerra i perdedor en les darreres eleccions a la presidència dels EE.UU. ha visitat recentment Vietnam i ha confessat que és del tot injust i ‘irritant’ la decisió del Tribunal. A la fí de la guerra l’any 1975, aproximadament 4.8 mil.lions de persones, civils i soldats, vietnamites van patir els efectes de les bombes quimiques llençades per els B52 i que van causar més de 400.000 morts. Van devastar la terra, els camps, els pobles i els efectes col.laterals són les malformacions genètiques en els naixements d’infants i el càncer que han patit mil.lions de persones. 

Laos : Mil.lions de petites bombes van ser llençades per els americans en terres de Laos, més exactament prop de la frontera amb Viêt Nam on passa l’ anomenat Ho Chi Minh Trail. Laos té el cruel honor de ser el país on van caure més bombes per capita del món. Avui, encara, es compten entre 300 a 400 víctimes/any, majoritàriament, nens/es que han mort o han quedat incapacitats per l’explosió d’aquestes artefactes.
El Govern de Laos ha demanat ajut per poder erradicar i trobar totes aquestes bombes sense explosionar causants de tantes morts, i que són encara dins el seu territori.
El Tribunal  Superior de Justícia dels EE.UU. ha considerat que la producció de dioxina i l’ús de les bombes era un fet legal per lluitar en una guerra ( una guerra, per cert, que mai va ser declarada). Com sempre, una guerra és el sac on van a parar totes les crueltats més grans de forma justificada i sense dret a ser ni jutjats ni penalitzats. 

Es creu que hi han més de 80 mil.lions de bombes sense explotar a Laos. Són les bombres anomenades ‘racimo’ o raïm que es dispersen per la terra i són com petites pilotes de tenis ( i si hem de dir veritats, España, és un dels països principals en la fabricació d’aquest tipus de bombes ).

Sembla mentida que després de tants anys, la guerra va finalitzar l’any 1975, encara avui, els responsables no hagin fet res per netejar la terra de bombes a Laos, Vietnam i Cambodja. Els mateixos governs d’aquests països fan el que poden i poc a poc deixen les terres netes …. però sense l’ajut dels països rics, poca cosa més poden fer.

Les fotografíes que podeu veure a l’arxiu d’aquest apunt poden ferir la sensibilitat, però és la realitat, la veritat.
La fotografia de l’apunt és senzillament una imatge de pau; el mercat de Cai Rang, delta del Mekong.


  1. els teus apunts. Ens tenies “enganxades”. És patètic el tema de les guerres, la doble moral, la justificació potinera de la legalitat dels qui guanyen… Les guerres, terrorisme i punt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.