Chào ông Viêt Nam

La setmana vinent, dimarts, aniré a la manifestació. Vaig ser-hi el 10J 2010, el 9J 2011 i novament enguany 2012. – Clickeu ací –  És el post que vaig escriure l’any passat després de la manifestació ‘no convocada’ del dia 9 de juliol 2011. El comentari al meu post de na Sílvia Martínez és important. Una bona reflexió. Ella no hi és. Va marxar i no la veuré com altres vegades, físicament, però sí que hi serà dins meu i de moltes altres persones. Hem arribat més lluny. L’únic motiu per anar-hi és manifestar el desig de ser lliures i proclamar la independència de Catalunya. Cap més.
L’ANC ha fet bona feina. En Vicent Partal ens va regalar un bon article per saber que les portes d’Europa no estàn tancades. Una informació necessària per posar les nostres raons sobre la taula.
Ja fa temps que ni escolto, ni miro, ni llegeixo tot el que es cou a l’altra banda de l’Ebre, del reino de españa. És repetitiu, cansat, inútil. La il.lusió de ser lliure en morir el dictador i poder votar per poder viure en un país millor ja fa temps que es va esvaïr. La democràcia existeix, sense cap mena de dubte, però no és perfecta, com totes. La nostra està dominada per els partits polítics i la llei electoral que cap d’ells, cap, volen canviar. Ells fan i desfan i sempre tenen la raó …. el Parlament ha votat. Amén. 
Però, i abans de votar ? És justa aquesta llei electoral ? No, de cap de les maneres. Apareixen noms i noms de persones en unes llistes tancades que ni tan sols coneixes.

Sempre he escrit que la independència és a dalt de tot de la muntanya i el camí és llarg i hem d’anar apartant les pedres que fan nosa. Poc a poc. Sense presses. Convençuts.
De tot aquest fantàstic moviment de gent, de ben segur apareixeran persones de gran vàlua per aconseguir la llibertat del poble i el nostre dret a decidir. Sóc molt, molt, escèptica i incrèdula de la gent que forma part dels partits polítics, però molt optimista de veure aquesta nova gent que demana pas. 

Tot canvia, res canvia …… és el que escriu avui en David Figueres blocaire d’aquesta casa. O en Josep Selva que va tenir una reflexió brillant, com totes les que té; convocar eleccions anticipades el dia 20 d’octubre juntament amb Galícia i País Basc. Hi ha por, els partits polìtics dominen la situació amb la col.laboració estretíssima dels grups econòmics del nostre país, dels del reino de españa i del món globalitzat.  I hem de dir, – Adéu Sefarad – , perque el poble és sobirà i si volem marxar, ho podem fer, i sabem que hem de conviure amb molta gent que no són catalans, una bona part viuen bé en el nostre país, d’altres no tant, i fer les coses tranquil.lament, amb normalitat, i acceptar que hi han fatxes, molts, però la gent normal és més nombrosa, i els immigrants, i els problemes que qualsevol país del món té, però són els nostres.

I no cal omplir-se la boca dient que serà una gran manifestació, històrica, molta gent, que prenguin nota, simplement cal ser-hi, la gent, el poble. I continuar vivint en català, en el nostre país, treballar i esforçar-nos, defensar-nos dels atacs, reafirmar-nos com a europeus, com una nació que vol ser-ho, amb estat propi, picar a les portes, entrar i deixar damunt la taula les nostres raons, ben definides, legals, organitzar-nos per un govern a l’ombra i si hi han polítics actuals que creuen i volen la independència, que marxin dels partits, clarament, sense embuts. Un referèndum és ja la prioritat.
Em cansa escoltar grans frases, paraules sense fe, i després actuar ‘diferent’, per no fer emprenyar a ‘la bèstia’, per ser polìticament correctes i acatar unes lleis que no són les nostres. El pitjor enemic continúa éssent la por. Canviar la llei electoral, donar veu a moltíssima més gent, i acabar ja amb aquests ‘aparells’ dels partits que fan i desfan quan els convé.

11 de setembre 2012 – 6 de la tarda – Passeig de Gràcia/Gran Via Corts Catalanes. Tots per la independència, i res més.